Viure a Barcelona, un luxe per a pocs

Barcelona s’ha convertit, tristament, en una ciutat que expulsa els seus veïns. El preu de l’habitatge –tant de compra com de lloguer– s’ha disparat fins a límits insostenibles, especialment per als joves i les famílies amb rendes mitjanes o baixes. Trobar un pis digne a un preu assumible s’ha convertit gairebé en una missió impossible. Mentrestant, cada vegada hi ha més pisos turístics, inversors especulant amb l’habitatge i joves que han de marxar als afores o fins i tot tornar a casa dels pares perquè no poden pagar un lloguer. Aquesta situació no només crea desigualtats, sinó que debilita el teixit social i l’esperit de barri que sempre ha caracteritzat la ciutat. És urgent que les administracions prenguin mesures valentes: regular els preus, limitar els pisos turístics, fomentar l’habitatge social i protegir els veïns de tota la vida. Viure a Barcelona no hauria de ser un privilegi, sinó un dret.