De reüll
Gaudí, als altars
Antoni Gaudí és, sense dubte, un dels catalans més universals. Conegut i admirat arreu del món per la seva obra arquitectònica, cada dia comença a ser més conegut també per la seva vida de compromís amb el bé comú i amb el seu país. L’Estat espanyol podria haver triat el nom de Gaudí per batejar l’aeroport del Prat, i probablement, si hagués preguntat als catalans quin nom volíem per al nostre principal aeroport, segur que el del cèlebre arquitecte hauria estat entre els primers. En canvi, ha estat el Vaticà qui ha començat a reconèixer els valors de Gaudí més enllà de la seva faceta d’arquitecte, i ha començat les gestions per a una possible beatificació. El papa Francesc ha reconegut Gaudí com a venerable, el pas previ a la seva beatificació, per les seves “virtuts heroiques”. Qui conegui la vida i l’obra d’Antoni Gaudí sabrà del seu compromís espiritual, de la seva bondat i del seu exemple humanista. També, de la seva insubornable catalanitat, que el va portar a ser detingut per haver fet servir el català en un moment en què les autoritats espanyoles eren especialment al·lèrgiques a qualsevol idioma que no fos el castellà. El procés de beatificació no és senzill ni ràpid, com passa sovint amb les coses del Vaticà. Però, quan es posa en marxa, ja no hi ha qui ho pugui aturar… ni tan sols l’Església espanyola.