Prenguem la paraula

Just quan comencem a respirar, els humans sentim l’escalfor dels braços i la veu maternal. De manera natural amb pocs sons i poques regles –apreses sense ser-ne conscients– disposem d’infinites possibilitats de comunicar-nos i de referir-nos a tot el que ens envolta i el que sentim. I parlem ben naturalment (parlar vol dir també escoltar i pensar). Inevitablement el vocabulari ens ve prenyat de preconfiguracions i prejudicis forjats per les concepcions que han donat forma a la llengua al llarg de la història. Així tots esdevenim part d’una col·lectivitat lingüística. És difícil concebre la nostra espècie sense el llenguatge verbal. La gramàtica i la filologia fa poc temps que existeixen. I encara fa menys temps que existeix la sociolingüística, que estudia les relacions entre llengua i societat (cultura, política, poder). Les relacions i lluites de poder són intrínseques a l’esdevenir històric. Donat que el llenguatge té capacitats performatives –dona forma a la realitat de manera interessada–, és objecte d’un intens control pels poders de torn i s’infiltra en tots els racons del pensament i la consciència regulant què i com s’ha de dir la realitat. El poder arreu vol fer-nos creure que som subalterns a la seva jerarquia. I la paraula és el primer instrument de poder: només cal pensar en la prohibició de parlar. En el nostre cas fa segles que ens volen fer creure que el castellà i el francès són superiors a la nostra llengua. És un escàndol que encara avui es persegueixi el català. Estem farts que jutges, funcionaris i policies reincideixen en el menyspreu del català sense que siguin acomiadats immediatament. Prenguem la paraula, prenguem el carrer. Demà, 23 d’abril, amb el col·lectiu Sant Jordi per la Llengua.