Indignitat europea

La votació europea per l’oficialitat del català s’ha posposat un cop més per a final d’aquest mes. O més tard. Vistos els resultats i les valoracions pusil·lànimes dels qui accepten tan dòcilment aquest vet polític al català, hem d’acceptar que això no va gens bé. L’opacitat dels arguments dels estats que s’hi han definit en contra no és acceptable. Sorprèn que milions de parlants d’unes llengües europees no puguem tenir per escrit i amb precisió ni les esmenes contràries a l’oficialitat de la nostra llengua. També sorprèn que la representació catalana que està a favor de l’oficialitat sigui tan cauta. O tan poruga. Si no disposem de les esmenes precises cada vegada poden canviar les esmenes per denegar l’entrada a la nostra llengua. És exasperant veure com els nostres representants repeteixen –fins i tot en la forma– els arguments dels qui s’han definit en contra sense ni tan sols assenyalar-ne o esmentar-ne les incoherències i inconsistències. Per exemple, mentre es mantingui el dret de vet de cada estat, per què alguns estats bàltics gosen utilitzar l’argument que se’ls pot colar el rus? L’argument del PP espanyol, en canvi, no és opac: se’n declaren contraris perquè ho consideren una despesa innecessària. Doncs bé, a fer punyetes el PP espanyol, res a acordar-hi –i res vol dir res– amb qui li paguem l’oficialitat de la seva llengua arreu mentre ells impedeixen l’oficialitat de nostra. Si part del PP europeu pensen igual o segueixen la consigna del PP espanyol, però ho volen ocultar pels motius que siguin, no ens queda més remei que combatre’ls igualment, a tots ells. Obertament. Per dignitat europea i catalana.