Passejant pels camps de farigola

Tot i que a casa sempre l’hem anomenat farigola, a les comarques de Lleida se’n diu timó. Sopes de timó que escalfen la panxa i curen els refredats. Timonets en diuen a la Conca de Tremp i a bona part del País Valencià. Ara que les mates de timó mostren ufanoses les petites flors rosa de corol·la bilabiada és quan arriba el temps de collita. Passejar envoltada per l’olor intensa d’aquestes plantes aromàtiques que tot just fan 40 centímetres d’alçada, és un dels plaers que acostumo a gaudir totes les primaveres. Us convido a visitar un dels racons més desconeguts de Catalunya i que, en el meu cas, tinc a tocar de casa. La timoneda d’Alfés està situada a l’interior de l’espai natural protegit dels Secans de Mas de Melons-Alfés. Es tracta de l’única timoneda que s’ha pogut conservar fins a l’actualitat al nostre país. La magnificència del paisatge et deixa aclaparat i encara amb més intensitat, si és que això és possible, per la verdor immensurable d’un any que, benauradament, ha plogut amb abundància. Les formacions vegetals, típiques d’una zona estepària, ens regalen una curulla biodiversitat. Una de les joies de la corona és l’alosa becuda que únicament es localitza en aquest emplaçament. Preneu entre les mans uns bons prismàtics, alceu la mirada i prepareu-vos per viure el plaer del vol d’una gran varietat d’aus. A banda de l’alosa becuda, que ja us puc assegurar que no es fa amb qualsevol, podreu veure la ganga, el sisó, la terrerola, la calàndria, la trenca, el torlit i molts pardals i orenetes. Els camps de blat d’un verd metàl·lic, fronteres dels d’ordi d’un amorosit verd brillant, es perden horitzó enllà amb la remor de les fulles que l’airet acostuma a bressolar a les Terres de Ponent. Agricultura amb segell d’identitat, de temps pretèrits que enyorem. Pagesos que lluiten per continuar existint en benefici de tots. Timó que es barreja amb el romaní, l’espígol, l’artemisa, les margarides i la rojor viva, impactant, de les roselles que sovint espurnegen els camps. El silenci impregna de calma la passejada que haurem d’anar fent amb el mateix sentiment de reverència. Els peus ens aniran portant fins als camins de la història. Al nord i al sud de l’antic aeròdrom d’Alfés s’han restaurat un parell de búnquers antiaeris construïts durant la Guerra Civil. Trinxeres perdudes entre pins que ens fan recordar tossudament el que mai no hagués hagut de succeir. Per arribar on era situat el polvorí, haureu de baixar un petit tossal fins arribar a uns camps de conreu després de travessar un bosquet de pins. El cartell que hi trobareu ens informa que aquest lloc es convertí en la base principal de l’aviació republicana al front d’Aragó i de la importància que va tenir durant la batalla de Belchite, l’agost i el setembre de 1937. Podeu visitar el polvorí, l’antic magatzem d’armament pesat i ben conegut, perquè d’aquí van sortir les bombes que es van transportar als Dornier Do-17 que van escombrar la població de Figueres a les acaballes de la batalla per Catalunya.