De Juneda estant

Si analitzem amb deteniment les notícies culturals de TV3, ara bescanviat el nom per 3Cat, sembla que aquest món només giri al voltant de la conurbació de Barcelona i dels grans festivals estiuencs , subvencionats amb diners públics com els de Cap Roig i el de Castell de Peralada, mentre que, per omissió, ens fan creure que a la resta del que els de la Diagonal anomenen “territori” un mal vent s’hagi endut qualsevol vestigi d’activitat cultural. La manca de finestres en aquest mitjà nostre ens obliga a fer mans i mànigues per difondre el que es fa des de la Catalunya oblidada, que, per entendre’ns, abraça les comarques de Lleida, llevat de la Vall d’Aran per allò que hi esquia la jet-set, les comarques de Tarragona, on les Terres de l’Ebre només són notícia quan els aiguats es mengen la barra del Trabucador. Però, ai, amics lectors, per sort el nostre estimat país és molt més que una mirada o la imposició d’un discurs. En el nostre país, aquest cor que, tot i que insisteixin a negar-ho, batega de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de cultura se’n fa per donar i per vendre, tot i la manca de difusió per part d’uns mitjans que, cal remarcar, paguem entre tots. La població de Juneda , amb unes 3.000 ànimes mal comptades, situada a la comarca de les Garrigues, entre les del Segrià i la Plana de l’Urgell, gairebé no apareix en la pantalla de les nostres llars. Talment com passa amb moltes altres poblacions.

Fa tot just una setmana vaig poder veure una audició musical excepcional que, contra el sentit comú, no va merèixer ni un segon d’atenció per part de la nostra. El guitarrista, compositor i acadèmic numerari de la Racba, el junedenc universal Jaume Torrent, va presentar a l’Escola municipal de Música de Juneda la seva obra per a guitarra sola, ‘Punctus contra punctum’ (la guitarra ben temperada) amb 24 preludis i fugatos en totes les tonalitats majors i menors. L’arquitectura polifònica fins aleshores inèdita en la guitarra agermanada amb la dimensió orquestral d’alguns passatges va aconseguir envoltar la sala d’una atmosfera mística de veus silents, vaporoses, semblants a la música cantada. Els privilegiats que vam tenir el plaer de poder escoltar aquesta joia musical, que redefineix els límits de la guitarra alhora que, sense cap mena de dubte, obre noves vies per a la seva evolució tant en l’àmbit interpretatiu com en el compositiu, érem conscients que, en aquell moment, Juneda era el centre del món. No era el Liceu ni tampoc l’Auditori de Barcelona, ni cap cala privilegiada de Girona. Érem a les Garrigues, envoltats per camps de pomeres, perers, blat i panís, on el famós cigar caliquenyo omplia de fum les cases garriguenques, contemplant com els dits del mestre Torrent es movien a un ritme vertiginós amb la vocació inequívoca d’oferir una lliçó magistral. De Juneda estant, demostrant la universalitat del “territori”, sense desterraments deformadors, amb total desacomplexament i sense imposicions geogràfiques.