Opinió

Lletra petita

Reformisme esmorteït

“Francesc ha volgut ser el papa reformista però només ho ha estat a mitges per les costures rígides en extrem d’una institució desconnectada de la societat

Des que s’ha mort el papa Francesc, molts es refereixen a ell com “el pontífex reformista”. I el títol és cert. Però només a mitges. Hauria de ser “el pontífex que va voler ser reformista”. No per culpa seva, sinó perquè el Vaticà i el sistema cardenalici representen les costures rígides en extrem d’una institució desconnectada de la societat. Francesc era persona a qui agradava donar titulars. Però en el fons no ha pres grans decisions que hagin afectat el rumb del catolicisme. Per exemple, quan ha parlat dels homosexuals. S’hi va referir diversos cops. Una vegada, per dir que ell no és ningú per jutjar les persones i que a les parelles gais se les pot beneir però no casar. Un altre cop, demanava als pares que no facin fora de casa el fill o la filla pel fet de ser homosexual. I una altra, lamentava que hi hagi una trenta de països on avui dia ser gai o lesbiana és delicte i recordava que no ho és. Però sí que és pecat. Hi haurà qui dirà que això és ser valent, que mai cap líder eclesiàstic s’havia manifestat d’aquesta manera. Però, en el fons, aquestes declaracions no són més que l’aplicació de la lògica d’una societat madura. Paraules que han quedat en no res. Perquè mentre Francesc deia això, a moltes esglésies del món se segueix sense batejar alguns nens perquè tenen dos pares o dues mares i a molts països catòlics es continua condemnant l’homosexualitat. I com amb els gais, el mateix ha passat amb el paper de les dones a l’Església, la reforma de la jerarquia de la institució o el fet que els capellans es puguin casar. En canvi, sí que se li ha de valorar la tolerància zero amb els clergues pederastes.

Francesc ho ha intentat però no se n’ha sortit. Sembla que l’Església catòlica segueixi vivint en els temps de la seva creació i que en vint-i-un segles hagi estat incapaç d’evolucionar cap a un model basat en el que predica: pau, respecte, igualtat, acceptació i amor. Justament l’evolució serà el gran repte del substitut de Jorge Mario Bergoglio si volen tornar a tenir gent a les esglésies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia