Xiuxiuejar

Una pel·lícula de fa uns anys, protagonitzada pel gran Robert Redford, es deia L’home que xiuxiuejava als cavalls. Aquell gris personatge que fa de president de la Generalitat va nomenar com a consellera i portaveu del seu govern una tal senyora Paneque que, si continua gaire temps en el càrrec, es guanyarà el títol de “la consellera que xiuxiuejava a les rodes de premsa”; és ben curiós això perquè en altres àmbits aquesta senyora parla normalment. Quina és la raó d’aquest canvi de to quan és al faristol en compareixença? Coneixent aquesta gent és segur que de raó n’hi ha alguna, probablement força recargolada i no pas innòcua. Un altre personatge si més no curiós (a part de barrut perquè va col·locar el seu marit en no sé quin càrrec ben remunerat), com tants en tenim a tots els nivells de governança del país. Per cert, deixant de banda les misèries de la política: us heu fixat quines paraules més boniques aquestes de xiuxiuejar o xiuxiueig?, eh que no hi ha color al costat de susurrar o susurro? Amb política pel mig o sense, estimem la nostra llengua i utilitzem-la sempre, a tot arreu i amb tothom.