El repte de la selectivitat
A un mes i mig de la selectivitat, la pressió comença a notar-se amb més intensitat. Com a estudiant, visc una barreja de nervis, il·lusió i esgotament. Els dies semblen més curts i les hores d’estudi, més llargues. Els dubtes sobre si arribaré preparat o no hi són sempre, però també la motivació de tancar una etapa i començar-ne una de nova. La selectivitat no és només un examen, és el reflex de molts anys d’esforç i sacrifici. Encara que de vegades la por pesi més que la confiança, intento recordar-me que he treballat molt per arribar fins aquí. Busco suport en els companys, els professors i la família, que m’animen a seguir endavant. És una etapa dura, però també una oportunitat per demostrar de què soc capaç.