Aclarir el futur de la transició energètica

Ben a prop de la data en què el govern de l’Estat i les companyies elèctriques van pactar el tancament de les centrals nuclears, de manera esglaonada del 2032 al 2035, en la discussió sobre com podrem assolir els objectius de descarbonització que marquen els diversos plans –el Proencat a Catalunya, i el Pniec a l’Estat–, torna a emergir la idea de considerar l’energia atòmica una eina útil, oimés tenint en compte que, segons alguns estudis, la clausura de les centrals podria incrementar notablement el rebut de la llum. El debat està determinat pel fet que a la UE també revifa la posició de no bandejar l’energia nuclear, sinó de considerar-la un actiu important per arribar al 2050 amb una descarbonització plena de l’economia. Tanmateix, cal tenir present que en termes estrictament de preu, la nuclear, que requereix una infraestructura de pressupost elevat i que demana el seu temps per ser bastida, té moltes dificultats per competir amb les renovables, les quals, com més pes tenen al mercat, més abarateixen el kWh. Més que pensar a perllongar la vida útil d’aquests reactors nuclears, les administracions implicades –Generalitat i el govern de l’Estat– s’haurien d’escarrassar a aplanar el camí d’implementació de les renovables, amb molts projectes embarrancats en processos burocràtics eterns i amb dificultats d’accés a la xarxa de distribució. Els promotors de les renovables, tant de la solar com de l’eòlica, esgrimeixen que, sense pals a les rodes, podrien substituir els megawatts (MW) aportats per les nuclears. Amb tot, no podem oblidar que alguns projectes de renovables, vehiculats per grans grups inversors, són controvertits pel seu impacte sobre el territori.

La qüestió dels residus i la seguretat són dos aspectes que sovint s’obvien en aquest debat. L’emmagatzematge de la deixalla nuclear, que s’ha de garantir durant un període llarg de temps, així com el manteniment d’unes infraestructures que han estat actives durant dècades són problemes que han d’entrar de ple en la reflexió sobre el futur de les nuclears, ja que tots dos es tradueixen en una despesa gens menyspreable.