Identitat i colesterol

En el programa Els Matins de TV3, el periodista català Salvador Alsius va fer ahir una reflexió molt interessant sobre el concepte d’identitat, a propòsit del llibre de Borja de Riquer La memòria dels catalans, que és molt útil a l’hora d’abordar una qüestió present en el debat de la nostra societat, a escala global en general i a escala catalana en particular. Alsius sintetitza la complexitat del tema en una frase afortunada, que ens ajudarà a abordar qualsevol discussió: diu que la identitat és com el colesterol, que n’hi ha de bo i n’hi ha de dolent. I tot seguit deixa clar que la identitat és una qüestió cultural i social, i no pas genètica. Pretendre basar la identitat en la genètica ha provocat els pitjors crims de la humanitat, com l’Holocaust o com el genocidi armeni del qual aquesta setmana hem commemorat el 110è aniversari; en canvi, entendre la identitat com una qüestió cultural i social ha fet progressar la literatura, l’art, la ciència i la civilització en general. Jo soc catalana no pas per naixença ni per gens, sinó per cultura i socialització, i naturalment per voluntat. I aquesta aproximació que fa Alsius ens reconforta a molts que hem vingut de fora i hem apostat per aquest país. La identitat basada en la cultura costa més, és més cara i demana més esforç que no pas la basada en la sang. Però és la bona. No en tingueu cap dubte.