Lletra petita
Reducció de jornada
La reducció de la jornada laboral màxima de les 40 hores setmanals a 37 i mitja, sense que això repercuteixi en el salari, és, evidentment, una mesura positiva per als treballadors i les treballadores. Malgrat que l’objectiu era consensuar-la amb tots els sectors econòmics, al final els representats dels empresaris se n’han desmarcat completament. No va servir de res que des de l’executiu espanyol es proposessin ajudes de 6.000 euros per a les empreses petites (les que donen feina a menys de cinc persones), que són les que caldria protegir més. Es tracta de sectors com el petit comerç, la perruqueria, l’hostaleria i l’agricultura. Als grans empresaris no els deuen importar massa quan s’hi han tancat en banda.
Tampoc importa que s’hagi demostrat que treballar menys temps i fer-ho en millors condicions augmenta l’eficiència i la productivitat. O per dir-ho d’una altra manera: més presencialitat no implica fer millor la feina. En qualsevol cas, queda clar que la mentalitat empresarial no és majoritàriament la de millorar els drets dels assalariats. Ha costat moltes lluites aconseguir aquests drets, que recordem que van quedar retallats per les reformes laborals del 2010 (aprovada pels socialistes) i del 2012, la més restrictiva, aprovada pel Partit Popular amb el suport de Convergència i Unió. Ara, la reducció de mitja hora diària de feina, que estava previst que aprovés avui el Consell de Ministres, passarà després al tràmit parlamentari i caldrà veure quina posició adopta Junts per Catalunya. Tots sabem de què va la política, però no deixa de fer basarda pensar que un element tan important en la vida de les persones com és la feina i les condicions en les quals es fa serveixi per negociar. També fa basarda pensar que al final el sistema ens considera a la majoria com a simples treballadors i consumidors. Si Rodalies falla, ens queixem que no podem anar a la feina; si hi ha vaga de mestres, ens queixem que no podem deixar els nens enlloc per anar a la feina... Sí, la feina és important, però ho és més la vida.