Del Maresme al món

El Consell Comarcal del Maresme ha posat en marxa una iniciativa per acompanyar un seguit d’empreses locals alimentàries en la seva aventura cap a la internacionalització. És a dir, ajudar-los a exportar a altres països, i amb certes garanties d’èxit, aquells productes que a casa ja estan prou consolidats. Bé per primer cop, o bé per consolidar la seva estratègia. I ho fan amb el celler Bouquet Alella, tot un expert i un referent a la zona en aquest tipus de processos. La iniciativa, batejada com Del mercat local al global, ajudarà un màxim de quinze firmes, a les quals facilitarà eines útils perquè vendre als clients de fora no sigui un repte inassumible. El programa, dividit en sis sessions, tant presencials com en línia, promet saber identificar aquells mercats que poden ser més favorables, generar sinergies entre les diferents empreses del sector, saber desenvolupar una tàctica d’internacionalització pròpia, millorar la capacitat per participar en fires estrangeres i crear materials promocionals. L’ens comarcal és conscient des de fa molts anys de la necessitat de potenciar els trets diferenciadors d’una comarca a cavall de Barcelona i Girona i amb personalitat pròpia. Deixant de banda un turisme més que consolidat en el camp del sol i la platja i que treballa el Consorci de Promoció Turística per multiplicar els nínxols de mercat, el Maresme és fèrtil en productes agrícoles singulars que haurien de ser molt més apreciats fora de les fronteres locals. Sense anar gaire lluny, ara és època de maduixes i al territori proliferen les fires monogràfiques sobre una fruita que s’ha convertit pràcticament en la icona de la comarca i de la qual s’ha fet bandera. Gràcies a unes condicions climàtiques i orogràfiques específiques, la maduixa del Maresme és un esclat de dolçor a la boca a anys llum d’aquelles varietats provinents del sud que volen seduir el comprador només per l’estètica. Quan una maduixa necessita sucre o nata perquè tingui gust a alguna cosa és que no anem bé. I la del Maresme es menja sola. Sempre. I si continuem farcint la taula no podem oblidar el pèsol garrofal, la mongeta del ganxet, la cirera d’en Roca i el tomàquet pometa. Tots aquests productes, i alguns més, han patit amb el pas del temps una important reducció del seu conreu, especialment per les dificultats d’haver d’afrontar la competència d’un mercat molt més global i per la manca de relleu generacional en cultius tan específics. Qui sap si amb iniciatives com la del Consell Comarcal d’exportar a l’exterior algun d’aquests productes es pot arribar a revifar. Una major demanda significaria necessàriament un increment de la superfície de conreu i, de retruc, podria despertar l’interès de nous agricultors. Aquest seria l’escenari ideal, sens dubte, perquè el que ja no seria desitjable és que la demanda de l’estranger se’ns acabés menjant tota la producció i perdéssim ases i esquelles.