Catàstrofe

A finals del mes vinent, s’inaugurarà al Museu d’Història dels Jueus de Girona l’exposició Jewishwood, que, coordinada per Jordi Dorca, farà present com diversos productors cinematogràfics d’origen jueu van contribuir al naixement i l’auge d’Hollywood. Com a preludi, l’Institut d’Estudis Nahmànides i la càtedra Ferrater Móra (UdG) han organitzat un cicle de conferències amb el títol El món jueu a la gran pantalla. El cinema com a eina i com a pretext. Això últim ho va exemplificar amb lucidesa –també amb dolor– la filòsofa Paula Kuffer aportant-hi fa poc una reflexió a propòsit de “Walter Benjamin i el cinema”. Alguna cosa va dir en relació amb el cinema a “l’època de la reproductibilitat tècnica”, però, a la manera de Benjamin, tot hi va ser per pensar críticament el present.

Entre les moltes idees que Kuffer va exposar, una és que, com va adonar-se’n Benjamin fa quasi un segle, es va perdent la transmissió cultural, els vincles que fan comunitat. També la memòria del que no s’hauria d’oblidar per no caure en la barbàrie. Després d’Auschwitz, no és un fracàs de la memòria allò que passa a Gaza? Benjamin no va saber dels camps d’extermini, però, abans de llevar-se la vida a Portbou, sí de la Primera Guerra Mundial i de l’inici de la segona. Entre una i l’altra, va pensar que el progrés tecnològic no du a un de moral: no fa que vivim en món més just, democràtic i lliure, sinó que mena a la guerra i la destrucció. Ho podem saber, encara que, de tant atrapats, no ho veiem: Quanta més tecnologia, més som en perill. Dilluns va semblar que començava la fi del món. Tot es va reprenent, però per seguir anant cap a la catàstrofe total.