Aules digitals

Segons anun­cia el govern de Cata­lu­nya, en el curs que ara comença la mei­tat dels cen­tres de secundària dis­po­sa­ran d'ordi­na­dors portàtils per uti­lit­zar a classe i a la llar. Les seves aules esta­ran dota­des de pis­sarra digi­tal, con­nexió Wi-Fi i con­tin­guts digi­tals per anar subs­ti­tuint pro­gres­si­va­ment els lli­bres de text impre­sos per lli­bres electrònics. És el deno­mi­nat pro­grama Edu­cat 1x1 (un alumne, un portàtil). En la publi­cació Info-Cata­lu­nya que publica la Gene­ra­li­tat (núm. 24, agost 2010) es diu: “Quan arriba a classe, l'alumne obre el portàtil i acce­deix a la pla­ta­forma vir­tual de l'escola per seguir els con­tin­guts que diri­geix el mes­tre”. I hom es pre­gunta: en això con­sis­teix la digi­ta­lit­zació de les aules? Quin model didàctic d'ense­nya­ment i apre­nen­tatge hi ha al dar­rere de la pro­posta Edu­cat 1x1? Obrir els portàtils tots alhora cada dia per seguir un lli­bre electrònic en lloc d'un d'imprès?

Som de l'opinió que la digi­ta­lit­zació de les aules és abso­lu­ta­ment necessària. Més dis­cu­ti­ble és si cada noi i noia ha de tenir un portàtil per ser uti­lit­zat indi­vi­du­al­ment i, sovint simultània­ment, amb la resta dels seus com­panys d'aula. Ja ens fem càrrec que impul­sar l'adqui­sició per part de les famílies d'un portàtil per a cada alumne –inde­pen­dent­ment que esti­guin sub­ven­ci­o­nats al 50%— obliga a haver de jus­ti­fi­car la seva pro­pi­e­tat i el seu ús també a la llar, la qual cosa porta a dema­nar que l'estu­di­ant s'emporti cada dia a casa el portàtil amb inde­pendència de si ja a la llar en dis­posa d'un o no, cosa que no deixa de ser para­do­xal en temps de crisi. Tenim una admi­nis­tració incapaç de pren­dre mesu­res ate­nent la diver­si­tat de situ­a­ci­ons i sem­pre n'acaba pre­nent de tipus uni­for­mit­za­dor. L'ús del mate­rial digi­tal per part de l'estu­di­ant a casa seva es podria haver acon­se­guit igual­ment dis­po­sant del seu propi escrip­tori a la xarxa (al núvol, en argot informàtic), la qual cosa faria super­flu haver de tra­gi­nar un portàtil cada dia amunt i avall amb el cost que supo­sarà per a les famílies cada vegada que es pro­du­eixi un dete­ri­o­ra­ment, pèrdua, roba­tori, etc.

La digi­ta­lit­zació efec­tiva no passa per l'anunci que milers d'alum­nes dis­po­sa­ran del seu portàtil o que els lli­bres impre­sos seran subs­tituïts pels electrònics (una mesura que obliga a una reflexió prèvia seri­osa); ni tam­poc per la imple­men­tació d'un pro­grama de forma acce­le­rada sense dei­xar temps per a una for­mació acu­rada dels pro­fes­si­o­nals, per a la rea­lit­zació de les ins­tal·laci­ons necessàries en els cen­tres i per poder dis­po­sar d'una oferta de mate­rial pedagògic digi­tal prou vari­ada i de qua­li­tat.

La digi­ta­lit­zació edu­ca­tiva sig­ni­fica la imple­men­tació d'un nou llen­guatge que exi­geix un canvi de men­ta­li­tat docent. Repre­senta obrir l'aula a la xarxa, és a dir, al món. No hem entès què com­porta si la reduïm al recanvi d'eines anti­gues per les tec­nològiques i con­ti­nuem fent el mateix de sem­pre. Les màqui­nes no can­vien les men­ta­li­tats. Pen­sar que pro­dui­rem una “immersió” tec­nològica que com­por­tarà el canvi de men­ta­li­tat docent és d'una gran ingenuïtat. En el món edu­ca­tiu dis­po­sem de molts experts a fer sem­pre el mateix però de forma dife­rent. L'aula, com més digi­tal sigui, menys s'assem­blarà a la tra­di­ci­o­nal perquè trenca els límits dels espais i temps esco­lars, de les dis­ci­pli­nes tan­ca­des i dels pro­fes­sors trans­mis­sors, obre la pos­si­bi­li­tat a un autèntic apre­nen­tatge per­so­na­lit­zat i fa com­pa­ti­ble el tre­ball en equip i els pro­ces­sos com­par­tits –també amb altres per­so­nes, ins­ti­tu­ci­ons, etc., de qual­se­vol part del món–. L'aula digi­tal fa caure els murs de l'exclu­si­vi­tat esco­lar del conei­xe­ment. Tan­ma­teix, les esco­les i els docents no han de per­dre allò fona­men­tal que els dóna sen­tit: l'esta­bli­ment de lli­gams de qua­li­tat entre els alum­nes, i entre ells i els seus mes­tres, com l'apre­nen­tatge més fona­men­tal que seguirà jus­ti­fi­cant l'escola per més que es digi­ta­litzi.