Arbres i gossos al Turó
Jo sempre n’he dit el turó, el Turó. Forma part del paisatge de la meva infància. S’alça al final de carrer de casa, ara passeig, a tocar de la pujada de les Pedreres. Què deu fer? Cinc metres d’altura? Potser quatre? En aquells anys i fins molt tard, quan van retirar l’hospital militar del vell convent de La Mercè, aquell turó només tenia una vessant de cara al carrer. L’altre cantó, a la vora de la muralla, era el pati de l’hospital. A la carena del meu turó, els soldats hi havien construït un mur de rajols, per limitar el seu pati de l’espai públic. En aquell mur hi va figurar fins molts anys després de la guerra un text negre sobre blanc “Morirán los asesinos de Calvo Sotelo. Venganza.” No crec que s’esborrés mai. Quan aquell espai va ser públic, el mur i el seu missatge van desaparèixer. La pineda que ombrejava la falda militar del turó va passar a ser un bosc públic.
Ara els veïns del barri estan dividits. L’Ajuntament ha aprovat un pla de renaturalització del parc. Hi vol fer camins que permetin l’accés al turó de cadires de rodes, canviar els pins per un arbrat més de casa, assegurar el desguàs de tot l’espai per evitar xaragalls... Si tot va bé, demà es trobaran els tècnics municipals amb els veïns disconformes i potser s’entendran. Hi ha un pressupost sucós d’Europa que no s’hauria de perdre. De fet, tots demanen el mateix: respecte per la natura del lloc, millors condicions per als passejants, evitar el perill de la caiguda d’arbres malalts, assegurar un bon espai per a la fauna...
Penso que es posaran d’acord. L’associació de veïns ha treballat per a la concòrdia. Serà fàcil si queda clara la finalitat última de l’actuació. Potser no cal moure tanta terra, potser no caldrà pavimentar tants corriols, potser no serà necessari tallar setanta arbres adults...
Ho dic clar, si fico cullerada en el tema és pels arbres. Tenim massa tendència a tallar arbres sense recordar que créixer és cosa de molts anys. Setanta arbres coll a terra em fan molta angúnia. Més que les cagarades de gos que alguns impresentables deixen allà. Entesos? Potser caldria dedicar uns diners a cuidar els pins malalts, a podar els que agafen formes perilloses, a regar-los. I pagar algú que vigili els amos dels gossos. N’hi ha de correctes, però hauríem d’escarmentar els que no ens respecten i ens deixen la merda dels seus cadells.
