País de museus

Amb la reobertura del Museu de l’Empordà, a Figueres, divendres, Catalunya tanca un ric període de processos d’actualització del mapa d’equipaments museístics, alguns de nova construcció i altres sotmesos a profundes transformacions de les seves instal·lacions i dels seus discursos. D’una banda, el menystingut llegat d’època moderna ha encetat una era fins no fa tant inimaginable amb dos museus que el divulgaran desacomplexadament, el del Renaixement a Molins de Rei i el del Barroc a Manresa. D’una altra banda, han reviscolat dues institucions històriques, el Balaguer de Vilanova i la Geltrú, fundat el 1884, i el Morera de Lleida, del 1914. I alhora ha reaparegut un centre capaç d’explicar la història (política, econòmica, cultural i humana) del país a través de la vinya, al Vinseum - Museu de les Cultures del Vi a Vilafranca del Penedès. El de l’Empordà, el darrer a incorporar-se, ha estripat els antics protocols dels museus d’art per oferir un recorregut particular dissenyat a partir de les preocupacions i dels interessos dels ciutadans, al cap i a la fi els propietaris d’aquest patrimoni, i no, com se’ls acostuma a tractar, els consumidors, un eufemisme, no ens enganyem, de clients. Hi ha un detall important en aquesta llista d’equipaments nous o renovats els darrers anys: cap és de Barcelona.