Museus guais

Hi ha gent que s’avorreix en un museu. Molta gent. No passa absolutament res. De fet, a un museu no s’hi va per divertir-se. El que no vol dir que les persones que els agrada anar de museus no s’ho passin bé. Però per divertir-se en un sentit estricte, el del hi, hi, ha, ha!, hi ha altres opcions. Els museus no són discoteques o parcs d’atraccions. Són una altra cosa. Han de ser una altra cosa. Els museus han de fer de museus. Faig aquesta reflexió a propòsit d’algunes ampliacions, reformes i obertures d’equipaments museístics que s’estan cuinant, també aquí, a casa nostra. M’expliquen que el Pompidou de París, que ja ha tancat per afrontar l’actualització de les seves instal·lacions, perdrà un munt de metres quadrats expositius i en guanyarà per al servei de cafeteria i restaurant. Els conservadors de les col·leccions se’n fan creus. Anem cap aquí, cap a un model de museus camuflats en centres comercials. Ho vendran bé, en saben. Diran això mateix, que els museus han de ser més estimulants per a un públic ampli. I no sé jo si més endavant també acabem veient botigues, ja no de merchandising de les obres mestres sinó directament de marques de luxe que ocuparan espais potser amb aquell altre mantra dels patrocinis. No sé jo si d’aquí a un temps serà indistingible un Baricentro d’un museu. Això sí, serà la bomba.