Final de la immersió

Tots els governs de la Generalitat han anat tirant endavant la pilota del conflicte del català a l’escola, relegislant sobre sentències que obligaven a escolaritzar parcialment en castellà algun alumne primer, classes senceres després, i ara ja centres. Els recursos contra les sentències favorables a les associacions pel bilingüisme s’han anat esgotant, i som a les portes de la resolució final del Constitucional sobre l’escolarització, suposadament en català, o el 25% en castellà, com a mínim. De res han servit els intents legislatius de blindatge –els últims els va fer el govern d’Aragonès–, que no han reeixit perquè a cada inici de curs creix el degoteig de centres obligats a refer el projecte lingüístic. El Tribunal Superior de Justícia va afegir-se a la pilota endavant elevant al TC la pregunta de quina legislació preval: les lleis del Parlament –Catalunya té, en teoria, competències educatives– o la sentència del TC del 2010 contra l’Estatut per garantir l’ensenyament en castellà i les resolucions judicials que se n’han derivat. A tot això, l’ús social del català recula, fa imprescindibles mesures pal·liatives com ara les del Pacte per la Llengua, però la decisió troncal de la llengua en l’educació queda pendent. La minorització lingüística és evident, fins i tot en l’àmbit educatiu, on se suposa que s’aplicava la immersió, però la realitat és diferent. Només el 21% dels joves d’ESO interactuen en català a l’aula, quan fa dues dècades eren el 69%. Del 56% que s’adreçaven al professor en català s’ha passat al 39%. És evident que cal reconduir i dur a la realitat el model lingüístic educatiu, amb pacte actual, o sense. El govern haurà de mullar-se si assumeix el final de la immersió per introduir el castellà a l’escola de manera generalitzada; els qui no s’han sumat ara al pacte, fer un esforç per al consens, aprofitant que Cs ha desaparegut, malgrat que ens ha deixat l’herència del conflicte, i, sobretot, mirar de consensuar-ne una sortida, perquè rebaixar encara més el nivell educatiu ens afebleix com a país, autonòmic o independent.