El retorn a Girona de Jaume Faixó

Una de les finalitats de la Fundació Valvi és la recuperació d’artistes que van ser rellevants l’obra dels quals actualment és difícil de veure en cap museu de la ciutat, amb el perill que caiguin en l’oblit. Aquesta reflexió, que cal atribuir a Maguí Noguer i Germina Bastardas, codirectores de la Fundació Valvi, és absolutament vàlida per « l’exposició que es mostra ara mateix i fins al 21 de juny, i que reivindica el paper fonamental que va tenir per a l’art i per a aquesta ciutat Jaume Faixó Fuselles (Girona, 1952 -1998), pintor i dibuixant autodidacte que va ser un dels grans noms de la cultura gironina a partir dels anys setanta del segle passat. A la presentació de l’exposició, tant Maguí Noguer com el crític d’art Jaume Fàbrega van qualificar d’autèntica ruptura l’obra d’aquest artista que, nascut a Girona, va tenir molts lligams amb Salt. Fàbrega el va reivindicar com un dels grans noms del país, pel trencament de la seva obra relacionada amb l’art geomètric i el seu treball en el terreny de l’avantguarda artística catalana.

Faixó va morir jove. Jaume Fàbrega, a la presentació que va omplir la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació, va voler destacar d’ell que era molt bona persona, “cosa no necessàriament corrent en aquest món”, va precisar. I un gran tímid. També va voler remarcar que encara que sempre se l’ha relacionat amb la utilització del negre a les seves obres, també va tenir una etapa final en què s’il·luminava. Va ser una gran introducció al regne de Faixó, com s’ha titulat aquesta exposició “d’alt nivell artístic avalada per un dels teòrics més experts en art abstracte i geomètric de l’estat, l’historiador i comissari Alfonso de la Torre”, com destaquen les codirectores, que remarquen també a la presentació del magnífic catàleg que l’exposició no hauria estat possible “sense l’entusiasme del galerista Richard Vanderaa i la seva tasca de recuperació de pintors negligits”.

L’exposició destaca especialment l’etapa dels anys vuitanta, l’època de la geometria pura, “de la pulcritud aclaparadora d’aquesta obra profunda i sintètica, però també en les etapes anterior i posterior que ens revelen, totes plegades, les vies de les seves inquietuds com a artista experimentador que va ser”, com expliquen Germina i Maguí al catàleg. També destaquen que Faixó va crear sempre a contracorrent dels gustos del públic i dels estaments oficials en uns moments en què l’abstracció era del tot incompresa. Faixó, però, va rebre molts reconeixements i premis, entre els quals la tercera menció del premi internacional de dibuix Joan Miró, el 1981, com va voler remarcar Jaume Fàbrega. També el segon premi del concurs d’art de la Diputació de Girona, el 1971, i la primera beca en investigació en arts plàstiques de la Generalitat del 1983. Va compartir feina i exposicions amb Torres Monsó i amb Ansesa Gironella, i es va implicar en projectes col·lectius mitjançant l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (1976), l’ADAG, per qui va fer una gran instal·lació l’Onze de Setembre de 1977, o la fundació de la revista Art-Actitud (1979). “Era pintor, però era també un ciutadà”, va dir d’ell Jaume Fàbrega. I en va exercir. Ara es recupera la seva obra.