Els Maristes Girona a les hortes

Fa cinquanta anys que els Maristes Girona van fer el trasllat des de l’antic col·legi, instal·lat al carrer Claveria de Girona, fins a l’emplaçament actual, a l’avinguda de Josep Tarradellas, al sector oest de la ciutat. De fet, el curs escolar 1974/75 ja va començar per als alumnes de COU a la nova escola, però formalment aquesta es va inaugurar el 26 de maig de 1975 i va començar amb més de 1.200 alumnes el curs 1975/76. Aquesta tarda es commemora aquest centenari en un acte conduït pel periodista Jordi Roura, en el qual participaran Josep Pla, fill d’un dels arquitectes que van projectar l’escola, el germà Mariano Santamaria, que era el director dels Maristes en el moment de la inauguració del centre, i Francesc Coll, subdirector actual i ànima de Maristes Girona durant les darreres dècades. Qui signa aquestes Mirades, antic alumne, hi participarà amb una reflexió sobre la institució i la ciutat, i, finalment, es presentarà un llibre biogràfic sobre el germà Valerià Simon, alumne quan es va inaugurar el col·legi, del que era subdirector quan va morir el 2018. El llibre l’ha escrit el germà Arturo Fernández.

Els primer germà Marista va arribar a Girona el 1886. La missió del Germà Berillus era buscar allotjament per a quatre germans que arribarien a Girona per aprendre castellà en espera d’una missió a l’Argentina. El 19 de desembre d’aquell any van arribar a l’estació els qui van ser coneguts com “les quatre H”, perquè els seus noms començaven per aquesta lletra. Hilarió, Hermil, Hipòlit i Hileò no van arribar mai a l’Argentina. Es van trobar una ciutat de quinze mil habitants on es parlava català i sis mesos després, el 15 de juny, van obrir la primera escola Marista a la península Ibèrica, al carrer del General Fournàs. Dos anys després van obrir La Immaculada al carrer Claveria; el 1892, el Sagrat Cor, i el 1962, el centre per a primària de Santa Eugènia. El 1975 van deixar el gran i vell casalot del Barri Vell de Girona per anar a un edifici modern, ampli i lluminós, en paraules del seu director, a la zona de les hortes de Santa Eugènia.

Els Maristes havien comprat la casa i les terres de Ca l’Hospitalet el 1961, força abans del desviament del Güell. Allà on les hortes proveïen les cuines de l’internat del Barri Vell, hi van fer un gran camp de futbol, on a més dels equips dels Maristes hi van jugar uns anys els equips de base del Girona. Sobre aquell terreny es va edificar, dissenyat pels arquitectes Josep Maria Pla i Torras i Joan Maria de Ribot i de Balle, els edificis hexagonals, nascuts de les idees pedagògiques dels anys setanta i d’una absoluta modernitat. El col·legi tenia un camp de futbol de gespa i posteriorment als edificis escolars i al de la residència dels germans, s’hi van afegir el pavelló i el teatre. Ara, a la residència Les Hortes, hi viuen exjugadors del Girona i el col·legi continua essent el més gran de la ciutat. Aquella obra racionalista, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, compleix cinquanta anys. Ara les hortes que el separaven per l’est de la ciutat formen el barri de la Devesa-Güell. Fa cinquanta anys la seva inauguració va ser tot un esdeveniment social d’una institució que fa 138 anys a la ciutat.