Les fuetades de Washington i Berlín

Tot i que l’economia catalana ha augmentat el primer trimestre d’enguany més que la de l’Estat espanyol o la d’Europa, s’ha observat una frenada respecte de la darrera part de l’any passat. Així, el producte interior brut (PIB) de gener a març respecte del mateix període del 2024 s’ha incrementat un 3,2%. Sens dubte són unes xifres molt superiors a les de la major part d’altres països del Vell Continent. Malgrat aquesta conjuntura positiva, hi ha incerteses a les quals cal prestar atenció. La primera és la conseqüència de l’impacte dels aranzels anunciats de forma unilateral per l’administració Trump. La segona, potser menys vistosa, són els efectes que comporta l’estancament de l’economia alemanya, la segona destinació més gran de les exportacions catalanes dintre de la Unió Europea, que representa més del 10%, darrera de França, amb un 17%.

Malgrat que algunes entitats preveuen un creixement econòmic del 2,7% en l’exercici del 2025, la Cambra de Barcelona calcula que l’impacte dels aranzels serà de 1.055 milions a Catalunya enguany. Uns 281 milions d’euros serien per les conseqüències de la decisió de Washington de forma directa amb el mercat nord-americà. De fet, els productes catalans que van cap a l’altra banda de l’Atlàntic només representen el 4,3% del total. La part gran, els 774 milions, correspondrien a l’impacte indirecte amb altres països. Toca dir que fer previsions a mitjà termini resulta certament difícil, i és imprevisible encertar-les davant de les anades i vingudes constants en les decisions del president Trump, el gran responsable de fer esclatar, per poc, la temible guerra comercial mundial. També cal recordar que les exportacions catalanes van tancar el 2024 amb un volum de 100.133 milions d’euros. De fet, són el segon millor registre de la sèrie històrica, només darrere del 2023. Un any més, el Principat també lidera el conjunt de les exportacions de tot l’Estat espanyol, amb el 26,2% del total.

Què caldrà fer per mantenir el bon dinamisme exportador català dels darrers anys si la destinació dels EUA es refreda? Doncs el primer serà treballar i fomentar altres zones del planeta on els nostres productes encara no hi són gaire presents. Els experts creuen que serà urgent accelerar la penetració a les regions d’Àsia, Sud-amèrica i també l’Àfrica, per compensar la incertesa en el mercat nord-americà. Però aquesta nova expansió serà lenta. Mentrestant, analitzem l’economia alemanya, ja que el seu comportament sol explicar l’èxit de les destinacions de les mercaderies produïdes a casa nostra.

El soci germànic, el país més gran d’Europa, es va contraure per segon any consecutiu el 2024. El PIB alemany va caure un 0,2% l’any passat, després d’una contracció del 0,3% el 2023. Aquesta dada ratifica la debilitat de la locomotora europea perquè, de fet, és la primera vegada des de principi de segle que no passava per aquesta situació econòmica negativa. Hem de recordar que un país tan potent pot arrossegar-ne d’altres de la vora cap al mateix camí. La UE, liderada pel gegant alemany, representa poc més del 60% de les exportacions catalanes. Si Europa es frena, les fàbriques catalanes es veuran obligades a reduir les vendes a l’exterior. A tall d’exemple, els problemes a què s’enfronta l’economia germànica es veuen reflectits en la crisi del fabricant més gran d’aquell país, Volkswagen. Berlín va decidir retallar més de 35.000 treballadors d’aquest grup automobilístic el desembre passat. La inestabilitat política tampoc ha ajudat en aquesta conjuntura econòmica. Ara, amb la coalició governamental de conservadors i socialdemòcrates liderada pel canceller Friedrich Merz es veurà si el país comença a remuntar. Tot i així, l’auge del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), coliderada per Alice Weidel, no hi ajuda gaire, després que algunes enquestes situaven aquesta força política ultra radical primera de l’arc parlamentari alemany.

Amb la globalització qualsevol exabrupte d’un mandatari polític influent pot fer torçar el comerç internacional. Per això l’empresariat català s’ha de centrar a continuar creixent amb decisions ben estructurades i amb rigor, sempre confiant en l’economia productiva, que és la real, la de debò. L’estabilitat política pot ser un bon aliat, però la clau és la qualitat, la innovació i l’estudi permanent de les millors zones del món per fer arribar la producció made in Catalonia.