La teranyina d’Elon Musk

El president Trump ha signat fa uns dies una ordre executiva per reduir “significativament” la plantilla de l’administració nord-americana i ha atorgat més poder a Elon Musk, l’home més ric del món i responsable del nou Departament d’Eficiència Governamental. La controvertida decisió no només ha posat els pèls de punta als òrgans de control que vetllen per les lleis del país, sinó que alerta milers de treballadors que perdran la feina per la decisió d’un magnat extravagant, que actua més per la seva conveniència que per les necessitats reals de l’economia més rica del planeta.

Reduir la burocràcia innecessària és comprensible als EUA i en qualsevol país del món, però actuar amb objectius foscos en benefici d’una minoria aixeca sospites i desconcerta la comunitat internacional. L’ombra de la sospita plana en les decisions del propietari de Tesla o de la xarxa social X, per la possibilitat d’incórrer en conflicte d’interessos. Quan es parla d’aquest concepte el que es vol dir és que la línia que separa la prevaricació de l’ètica és molt fina i, per tant, és fàcil voler actuar en benefici propi mentre es gaudeix del favor del totpoderós Trump. De fet, diverses empreses del milmilionari es troben sota investigació, estan sotmeses a queixes o han estat objecte de mesures reguladores per una desena d’agències federals. Unes agències que Elon Musk actua a gran velocitat per aprimar-les (i pressionar-les) reduint-ne la plantilla. Els EUA s’encaminen cap a una crisi institucional perquè la Casa Blanca tensiona la divisió de poders amb el Congrés i la justícia.

L’empresari de moda no es cansa de repetir que la burocràcia existent a l’administració federal és molt perillosa i que cal extirpar-la introduint “controls de sentit comú i més transparència”. Però la mà dreta de Trump si es caracteritza per alguna cosa és per l’opacitat de les seves empreses, que no paren de créixer, al saltar-se normatives, i sovint vorejant la manca d’ètica amb els seus treballadors. Això el situa a l’ull de l’huracà i molts ja veuen que els EUA, amb el seu comportament, està caient sota les urpes d’un líder totalitari que l’única missió que té és omplir una mica més les butxaques d’un grup reduït d’empresaris amics que busquen allargar els tentacles en altres indrets del planeta.

A Europa alguns països ja li han vist el llautó. Les vendes de Tesla –Musk n’és el principal accionista– ja han caigut sobtadament el passat gener. Aquest comportament es produeix al mateix temps que s’incrementa l’activisme polític del que va ser el fundador d’aquesta marca automobilística. Alguns analistes ho relacionen directament amb el fet de voler donar suport als partits d’extrema dreta del vell continent, com l’AfD, liderada per Alice Weidel, que els sondatges situen com la segona força política a Alemanya en els comicis d’aquest diumenge. En concret, les vendes del fabricant nord-americà van precipitar-se un 59,5% al país més gran d’Europa, un 63,4% a França i un 75,5% a l’Estat espanyol.

Caldrà veure ara si aquestes caigudes relacionades amb el nou paper de conseller plenipotenciari de Trump continuen els propers mesos. De totes maneres, aquesta actitud prepotent, fruit d’adoptar algunes decisions al marge de la llei, segurament trobarà seguidors en forces polítiques ultraliberals d’arreu del món. A més, aquesta tendència arriba en un moment que l’extrema dreta escala posicions perilloses al si de la UE, entre d’altres coses, animats per la ideologia trumpista, definida per la contundència cap a la immigració, l’abús d’autoritarisme i contra el feminisme i la consciència mediambiental. I tot plegat amanit amb gran dosis de populisme. Només cal veure alguns seguidors entusiastes que tant Trump com Musk arrosseguen a Hongria, Turquia, el Brasil, l’Argentina o Rússia.

El fundador de Tesla fa pocs dies mostrava l’afany de dominar el poder tecnològic en voler adquirir OpenAI, que controla l’eina ChatGPT, l’empresa líder en intel·ligència artificial, només per deixar fora de combat la competència. De fet, va llançar una oferta estratosfèrica de 97.400 milions de dòlars per comprar-la conjuntament amb un reduït nombre d’empresaris fidels. Al rebre la negativa com a resposta, Mask presenta Grok 3, que diu que és la IA més avançada de totes. La contundència en els primers dies de mandat republicà potser amaga el temor que la Xina trepitgi els talons a la primera economia del món. I si no, per què comença la guerra dels aranzels?