El cinema català torna al Festival de Canes

Les dinàmiques en el món del cinema, tant de consum com de creació, estan en plena transformació, però, en aquest context, els grans festivals, com veiem a Catalunya cada any amb Sitges, mantenen no únicament el seu poder de convocatòria, sinó també la seva rellevància, influència i, fins i tot, glamur. És el cas, sobretot, del Festival de Canes, del qual aquesta setmana ha començat la 78a edició amb pel·lícules en competició, entre altres, del nord-americà Wes Anderson, els germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, l’iranià Jafar Panahi i, en el que significa una nova gesta internacional del cinema català, Carla Simón, que, després d’haver guanyat l’Os d’Or de la Berlinale fa tres anys amb Alcarràs, ha estat seleccionada per competir a la secció oficial amb Romería, film amb què culmina la trilogia de memòria familiar encetada l’any 2017 amb Estiu 1993. Entre les pel·lícules que aspiren a la Palma d’Or hi ha també Sirat, del francoespanyol Oliver Laxe, que, havent estudiat comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, posa una vegada més en relleu la bona feina que es fa en centres educatius catalans, amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals (Escac) i el màster en documental de creació de la UPF entre els més destacats.

La participació de Simón a Canes, festival en què, aquest segle, ja hi han concorregut Albert Serra (l’any 2022, amb Pacifiction), Isabel Coixet (l’any 2009, amb Mapa de los sonidos de Tokio) i Marc Recha (l’any 2001, amb Pau i el seu germà), confirma, per tant, la creixent projecció dels cineastes catalans en els festivals més prestigiats, amb triomfs, també, a Sant Sebastià i Locarno, a més de Berlín. Que al cinema català, si més no al d’autor, difícilment se li pugui demanar més quant a presència en els millors aparadors cinematogràfics no ens hauria de fer oblidar, tanmateix, els grans índexs de precarietat que pateix el sector a Catalunya, on, segons alguns estudis, la majoria d’actors no poden viure exclusivament de la seva feina i prop de la meitat dels professionals no arriben al salari mínim interprofessional. Quan això es resolgui, l’èxit del cinema català ja serà total.