Parlem de coses serioses

Imagineu-vos el cabreig –anava a posar “l’emprenyada” (perdó, ja se m’ha escapat!)– que hi deu haver per molts cercles de poder, i no tan sols a Madriz, que diria un gris i funest personatge que corre per Palau. Resulta que l’equip més totpoderós de tots els totpoderosos, que fitxa qui vol al preu que vol, al qual tots els comptes li quadren, del qual curiosament mai ningú esmenta cap possible problema de fair play financer, que fa obres faraòniques, al qual els estaments futbolístics li mengen de la mà, etc., aquesta temporada ha quedat en blanc, i mai millor emprat el qualificatiu! Resulta que un equip que ha estat fastiguejat –anava a posar “putejat” (perdó, ja se m’ha escapat!)– de totes les maneres imaginables, bloquejat econòmicament, perjudicat sense manies pels àrbitres, va i, amb un entrenador semiretirat, un porter retirat que diuen que fuma, uns quants marrecs genialment barruts i quatre veterans, ha guanyat a l’altre les quatre vegades que s’hi ha enfrontat aquest any, ha guanyat tres campionats, i seria a la final de la lliga de campions si no haguessin concorregut un fotimer de circumstàncies! Això els deu remoure fins al darrer budell, però com diria algú: “Que n’aprenguin!” Bé, per un dia hem deixat de costat la política i hem parlat de coses serioses... o potser el futbol també és política? Ara m’he perdut!