La foguera catalana

La relació entre el foc i el solstici d’estiu que perviu als Països Catalans és una tradició que es remunta a temps ancestrals. El foc té reminiscències purificadores, però la foguera té igualment una llarga història com a condemna, la Inquisició en va mostrar la seva preferència per a la traïció, l’heretgia i la bruixeria. Coincidint amb els foguerons de Sant Joan, no sé si per una conjunció astral, sembla que han de confluir bona part dels afers catalans del tauler polític i el jurídic (a vegades es fa difícil distingir-los). Regeneració o càstig. Ja es veurà.

El dia 24 hi ha la propera reunió del Consell d’Afers Generals de la UE i encara no se sap si l’oficialitat del català hi serà o continuarà congelada. Dos dies més tard l’advocat general del TJUE Maciej Szpunar, bon coneixedor dels afers catalans i el cervell de la sentència Junqueras, farà públic el seu pronunciament sobre el suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí, que un 42% dels europarlamentaris no van avalar. No tindrà efectes directes perquè aquella legislatura ja és història, però serà interessant veure si el magistrat polonès l’avala jurídicament. I el plat fort, la deliberació del Constitucional sobre la llei d’amnistia.

Ja fa dies que va fent xup-xup la ponència de la magistrada Inmaculada Montalbán. Sempre va bé conèixer l’argumentari a la contra per desactivar-lo i no anar desprevingut. El company David Portabella en feia una síntesi exquisida en el titular de la seva crònica: “El TC macera l’aval a l’amnistia ”. De moment sabem que el TC vol donar via lliure a la llei, amb algunes precisions. La més controvertida: que el perdó s’estengui, a banda dels policies, també als activistes antiindependentistes que van acabar al jutjat. Sembla que aquestes consideracions no obligarien a retornar la llei al Congrés per adaptar-la a la Constitució i tot gràcies a la innovació jurídica que el TC va posar en pràctica amb la sentència de l’Estatut, sota el concepte de “constitucionalitat interpretativa”. En resum, no cal tocar la lletra de la llei però nosaltres diem com s’ha d’interpretar i ampliem els supòsits amnistiables, una manera de legislar per la porta del darrere. I, si amb l’Estatut el TC es va atorgar competències legislatives, en el cas dels síndics de l’1-O va triar les sancionadores, amb les amenaces de multes estratosfèriques. Les carpetes catalanes semblen proclius a la innovació jurídica per contrarestar-les.