Afirma Carretero

L’efecte de l’arti­cle de Joan Car­re­tero ha estat bru­tal. De cop, algú ha posat un mirall davant el sobi­ra­nisme/inde­pen­den­tisme i s’hi han vist reflec­tits tots els defec­tes, totes les pors i, sobre­tot, tots els vicis.

Perquè, quin sen­tit té un segle i mig de cata­la­nisme polític si ningú no està dis­po­sat, en la pràctica, a plan­te­jar un full de ruta cap a la sobi­ra­nia? Quan­tes naci­ons han acce­dit a un Estat des del Memo­rial de Greu­ges, el 1885? I per quina raó els cata­lans no?

Seguint aquesta lògica, Car­re­tero inter­pel·la per igual ERC, CiU i el cata­la­nisme civil. ¿Un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació és l’inici o el final del procés? Per què els inde­pen­den­tis­tes neces­si­ten tenir una majo­ria abso­luta prèvia per abor­dar el seu objec­tiu teòric?

Més qüesti­ons. ¿El govern Mon­ti­lla està fent avançar el país cap a la inde­pendència? Ho faria la soci­o­vergència? ¿Un govern CiU-ERC seria més valent, o encara més con­ser­va­dor? ¿Tenim la classe política ade­quada per jugar-se-la en el moment indi­cat?

Totes aques­tes pre­gun­tes espe­ren res­posta.