Per l'Imperi cap a Arenys

L’asset­ja­ment que estan patint els orga­nit­za­dors de la con­sulta d’Arenys de Munt és un reflex –bru­tal, des­car­nat– de la hipo­cre­sia que campa per aquest Estat on ens ha tocat sobre­viure. Ni més ni menys que Falange Espa­nyola i de les JONS s’està per­me­tent el luxe d’alte­rar greu­ment la pau social en què viuen els are­nyencs amb una con­vo­catòria de mani­fes­tació des­ti­nada a pro­tes­tar con­tra el lliure exer­cici de la volun­tat popu­lar a través de les urnes.

Resulta que hi ha una llei de par­tits –apro­vada, lamen­ta­bilíssi­ma­ment, amb els vots de CiU– que té per fina­li­tat teòrica “impe­dir que un par­tit polític pugui, de forma rei­te­rada i greu, atemp­tar con­tra aquest règim democràtic de lli­ber­tats”. Això ha ser­vit per il·lega­lit­zar, una per una, totes les sigles de l’esquerra abert­zale. I, més enllà, qual­se­vol expressió social, cul­tu­ral o asso­ci­a­tiva vin­cu­lada a aquest sec­tor de la política basca.

Però qual­se­vol his­to­ri­a­dor pot cer­ti­fi­car que, de moment, l’únic par­tit polític que ha atemp­tat amb èxit con­tra el règim democràtic és, jus­ta­ment, FE i de les JONS. No cal repas­sar els crims d’aquesta for­mació política, ni recor­dar la visió de les seves seus con­fis­ca­des a tots els pobles i ciu­tats de Cata­lu­nya per esta­blir el caràcter fei­xista i delinqüencial de la militància falan­gista.

Espa­nya és l’únic Estat euro­peu on con­ti­nua sent per­fec­ta­ment legal el par­tit únic que va encapçalar una dic­ta­dura fei­xista. A Ale­ma­nya, per exem­ple, seria impen­sa­ble una con­cen­tració d’aquest tipus sota les sigles que coman­dava Adolf Hit­ler. A Itàlia passa el mateix amb els segui­dors de Benito Mus­so­lini i a França amb els del maris­cal Pétain.

Però, en fi, si la volun­tat del poble català, expres­sada legítima­ment a les urnes, val menys que deu magis­trats del PSOE i el PP, què poden val­dre les urnes simbòliques dels ciu­ta­dans d’Arenys?