Adéu Espanya, primera passa

TV3 ha anat des­pis­tada des que va arri­bar aque­lla pràctica soviètica d’arren­car-ne el que Joan Fer­ran en diu la “crosta naci­o­na­lista”. Van aca­bar rebai­xant-la a un to sense nord, aigua­lit, insípid que va deso­ri­en­tar l’audiència. Han sigut els anys que la tele­visió cata­lana s’ha vist superada per les cade­nes pri­va­des espa­nyo­les.

El que més des­ta­cava a TV3, la força de marca, eren una moder­ni­tat pro­gre que es des­con­nec­tava dels cor­rents del món glo­ba­lit­zat, una visió radi­cal de la política inter­na­ci­o­nal fora de tota cen­tra­li­tat i un sen­tit naci­o­nal para­lit­zat per les visi­ons con­tra­po­sa­des reg­nants a la cadena.

Per això és tan impor­tant el docu­men­tal Adéu Espa­nya? diri­git per Dolors Genovès, que TV3 va eme­tre dijous amb un gran èxit d’audiència. Que un pro­grama de tant gruix polític fos seguit per 733.000 espec­ta­dors (23,9 punts de quota) és per ana­lit­zar.

Amb l’Adéu Espa­nya? la tele­visió cata­lana ha començat a retro­bar la seva funció com a refe­rent naci­o­nal del país. Ha començat a fra­cas­sar la depu­ració política de la deno­mi­nada “crosta naci­o­na­lista” ide­ada per alguns diri­gents del PSC. Ja es veurà en els pròxims mesos si hi ha més ober­tura d’horit­zons a la tele­visió cata­lana. No m’estra­nya gens que Joan Fer­ran s’hagi posat en alerta. TV3 va fer dijous una pri­mera gran passa.