La pitjor campanya

La cam­pa­nya elec­to­ral s’arros­sega peno­sa­ment enmig de la indi­ferència i el des­in­terès mani­fest dels ciu­ta­dans. Les enques­tes, en gene­ral, pro­nos­ti­quen una abs­tenció d’entre el cin­quanta i el sei­xanta per cent, i entre la mino­ria que pensa anar a votar només una petita part està con­vençuda que la seva opció es cor­res­pon amb les seves aspi­ra­ci­ons. En defi­ni­tiva, tots els indi­ca­dors estan d’acord: estem davant la pit­jor cam­pa­nya de la història, que ja és dir.

Tot i així, els nos­tres polítics no ens han vol­gut estal­viar la ració tedi­osa dels blocs elec­to­rals a cada infor­ma­tiu. Com si els mit­jans públics fos­sin seus, i no dels espec­ta­dors, que, a sobre, estem obli­gats a pagar, d’una manera o altra, fins i tot el que costa el míting amb el qual després ens dona­ran la pallissa a l’hora de dinar i la de sopar.

No hi ha cap par­tit inno­cent en aquesta història, però el que lidera la línia de defensa del bunyol és CiU. Ahir es van per­me­tre recórrer, davant la Junta Elec­to­ral, un acord entre els pro­fes­si­o­nals i la direcció de TV3 perquè –hor­ror!– introduïa el con­cepte “cri­te­ris periodístics”. ¡On ani­rem a parar, Déu meu Senyor, si els peri­o­dis­tes fan ser­vir “cri­te­ris periodístics”! I així, a poc a poc, anem lli­mant la cre­di­bi­li­tat dels mit­jans públics d’aquest país.