Articles

Un delme per a la SGAE

D'AVUI.cat

En temps de crisi dis­cogràfica i pira­te­ria a tort i a dret, el directe apa­reix en la ment de molts músics com la solució a les seves neces­si­tats econòmiques. Qui des­co­neix aquest món pot con­cloure que els diners que un artista deixa d’ingres­sar per la venda de dis­cos se’ls asse­gura en els con­certs. Són faves comp­ta­des, podem pen­sar: tan­tes entra­des a X euros cadas­cuna fan tant de caixa per a l’artista.

Esclar que això no és així de sen­zill, i el preu de l’entrada no és per a l’artista, que cobrarà en funció del que hagi pac­tat prèvia­ment amb el pro­mo­tor, que és qui final­ment es juga els calés en equips, pro­moció, llo­guer de locals, etcètera, i que pot­ser ho fa per amor a l’art, però també amb un ànim de lucre del tot legítim.

El que no té cap sen­tit és que, tal com infor­mava aquest diari en un repor­tatge sig­nat per Andreu Gomila, els pro­mo­tors hagin de pagar un delme –impost del deu per cent sobre els pro­duc­tes de la terra, des­ti­nat a asse­gu­rar el man­te­ni­ment del cle­ri­cat i dels edi­fi­cis reli­gi­osos, segons el dic­ci­o­nari– a la SGAE en con­cepte de drets d’autor, quan són els matei­xos autors els que inter­pre­ten els seus temes. Si un músic ja cobra per fer un con­cert, ¿té gaire sen­tit que a poste­ri­ori cobri royal­ties per inter­pre­tar les seves pròpies cançons?


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.