Predicadors

Va per llarg aquesta crisi econòmica? Sí, segons coin­ci­dei­xen a diagnos­ti­car les dues bran­ques dels apo­calíptics. La que últi­ma­ment s'ha posat més de moda, la del catedràtic San­ti­ago Niño Becerra, ens ho pinta magre, perquè, segons ell, la crisi ni tan sols ha escla­tat, sinó que ho farà l'any que ve, quan s'inau­gu­rarà la quarta crisi sistèmica del capi­ta­lisme, que ho ha de regi­rar tot com van fer les de 1820, 1875 i 1929. Niño pre­dica crisi a llarg ter­mini –diu que el 2000-2009 vivim una cosa sem­blant al que va pas­sar en el període 1762-1777 i que no va escla­tar fins a la segona dècada del segle XIX, o sigui que feu comp­tes–, però queda curt res­pecte del que pro­nos­tica el pre­si­dent de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola. Anto­nio María Rouco Varela diu que serà molt difícil remun­tar la crisi men­tre no hi hagi un canvi de men­ta­li­tat «a la llum d'una consciència moral rec­ta­ment for­mada». Si de la crisi no en sor­ti­rem men­tre tot­hom no s'hagi tor­nat catòlic de veri­tat, és evi­dent que tin­drem depressió fins al dia del judici final.

El més fotut del pronòstic de Rouco és que si sor­tim del foc de la crisi cau­rem en les bra­ses del tota­li­ta­risme. Perquè la recta moral que pre­dica con­sis­teix a posar l'ètica (la seva) per sobre de la democràcia, ja que en els règims par­ti­ci­pa­tius «la regu­lació dels interes­sos es pro­du­eix freqüent­ment en bene­fici dels més forts». La per­ver­si­tat de dei­xar que la gent triï els seus repre­sen­tants, la van des­co­brir ben aviat els ante­ces­sors del car­de­nal, que van mun­tar un règim segons el qual els de dalt diuen que tenen el poder per dele­gació extra­ter­res­tre i nome­nen a dit els manai­res infe­ri­ors, de manera que els més forts sem­pre tenen asse­gu­rat que es deci­deix el que els convé, que per això manen.