La falsa heroïna de Bombai

Ahir vam sen­tir el tes­ti­moni de dues per­so­nes que van estar dos dies tan­ca­des a l’habi­tació de l’Hotel Tri­dent Obe­roi de Bom­bai. S’hi van pas­sar 48 hores en silenci i amb el llum apa­gat perquè els ter­ro­ris­tes no tin­gues­sin la temp­tació de dis­pa­rar també con­tra ells. Tot això va pas­sar, i no és casu­a­li­tat, al mateix hotel d’on va fugir cames aju­deu-me Espe­ranza Aguirre, la pre­si­denta de la Comu­ni­tat de Madrid, que estava de viatge ofi­cial a l’Índia. Segons ella, va tre­pit­jar bas­sals de sang men­tre fugia de l’hotel amb les seves espar­de­nyes lli­ga­des al tur­mell fins que li van caure. Tot això, per afe­gir dosis d’èpica al seu dis­curs, es va afa­nyar a expli­car-ho en arri­bar a Madrid, amb el mateix ves­tit de la fugida i amb els peücs de l’avió posats. No calia, però afe­gia dra­ma­tisme a la història. Ella hi era, sí.

Es va esca­par de la matança, també és veri­tat. Però comen­cen a sor­tir mol­tes veus crítiques amb la seva actu­ació. ¿És de valent o és de covard fugir de Bom­bai dei­xant que s’espa­vi­les­sin com pogues­sin una cin­quan­tena d’empre­sa­ris que viat­ja­ven amb ella? El retret comença a cir­cu­lar i con­trasta amb l’actu­ació de l’euro­di­pu­tat de CiU, Ignasi Guar­dans, que també era enmig del mal­son indi. Tal com va dir ahir ell mateix a RAC 1, “jo, com a pre­si­dent de la dele­gació del Par­la­ment Euro­peu, només mar­xaré de Bom­bai quan l’últim fun­ci­o­nari tin­gui garan­tida la sor­tida”. Impe­ca­ble. Com el capità d’un vai­xell. Ben dife­rent de l’ego­isme (ins­tin­tiu) de la pre­si­denta de sal­var la seva pell i córrer i vinga córrer. En aquest cas, Espe­ranza Aguirre ha exem­pli­fi­cat la metàfora per­fecta de la política: relat de tri­om­fa­dor per tapar l’esca­queig pur.

Ignasi Guar­dans, en canvi, ha demos­trat el com­promís dels polítics que valen la pena. Pot­ser la seva manera d’actuar no tindrà grans por­ta­des però tant li fa. Ell no busca el popu­lisme de cara la gale­ria. Supo­sem, però, que els ciu­ta­dans valo­ra­ran molt posi­ti­va­ment la seva lliçó d’autèntica res­pon­sa­bi­li­tat.