Els indígenes no ens podem governar?

Molta gent en aquest país despaïsat encara no ha accep­tat que hi pugui haver poli­cia pròpia. En tot cas, tole­ra­rien, dis­pli­cents, un cos sub­al­tern colo­nial per lluir des­fi­lada el Día de la Región. No hi han de jugar, els nens, amb les coses seri­o­ses, ni tam­poc amb el men­jar. Això sem­blen dir els que no s’atre­vei­xen a pro­cla­mar clara­ment que no con­fien en els Mos­sos d’Esqua­dra sen­zi­lla­ment perquè són cata­lans. Sí, bwana.

Que aquesta sigui la sen­si­bi­li­tat dels que rei­vin­di­quen els drets indi­vi­du­als per diluir els naci­o­nals quan són els dels altres, es pot enten­dre. No s’entén tant que aquesta sigui l’opinió de qual­se­vol que es con­si­deri amb les matei­xes capa­ci­tats que les que tenen els països veïns. El descrèdit dels Mos­sos per part dels que con­si­de­ren que els cata­lans mai arri­ba­ran a la majo­ria d’edat és evi­dent. Com també ho és el que escam­pen els que hau­rien subs­tituït la Guàrdia Civil i la Poli­cia Muni­ci­pal per una bri­gada edu­ca­tiva que intentés fer com­pren­dre a la delinqüència la gravíssima equi­vo­cació en què cauen cada vegada que atemp­ten con­tra les pro­pi­e­tats o la inte­gri­tat física de les seves vícti­mes.

La poli­cia en qual­se­vol lloc del món que aspiri a fer efec­tiu l’Estat de dret té enco­ma­na­des mis­si­ons no sem­pre agra­da­bles. Aquí, també. Aquest és un país que ha supor­tat durant segles els exces­sos con­seqüència de situ­a­ci­ons auto­ritàries o dic­ta­to­ri­als. Els Mos­sos d’Esqua­dra es van crear per començar de zero i bé. Han d’actuar d’una manera exem­plar, però no se’ls pot dema­nar que siguin àngels cus­to­dis de la huma­ni­tat. Pot­ser alguns ho fan pre­ci­sa­ment amb la intenció de cari­ca­tu­rit­zar-los i rei­vin­di­car, després, el retorn dels seus per garan­tir la segu­re­tat que reclama la majo­ria de la soci­e­tat.