Emocions

Durant molts anys a Girona, el matí de la Diada, només hi hagut un sen­zill acte per tal de cele­brar la festa naci­o­nal. En diuen L'Onze a les 12, se cele­bra a la plaça del Vi i con­sis­teix en una can­tada con­junta d'Els sega­dors, un petit par­la­ment rei­vin­di­ca­tiu i alguna actu­ació musi­cal. Ahir, els pro­ta­go­nis­tes de l'acte van ser jus­ta­ment els mem­bres de la coral Àkan, for­mada ínte­gra­ment per joves immi­grats i impul­sada per l'asso­ci­ació sal­tenca del mateix nom, dedi­cada al suport i aco­llida d'immi­grats. Els joves can­tants van acon­se­guir toca la fibra sen­si­ble de bona part dels assis­tents a l'acte amb les inter­pre­ta­ci­ons que van fer de diver­ses cançons cata­la­nes. Sen­tir, per exem­ple, com can­ta­ven País petit, de Lluís Llach, va ser un petit gran moment d'emoció. “Canto i sem­pre em sabré malalt d'amor pel meu país”. Tota una decla­ració d'inten­ci­ons. Per molts anys.