Arriben les 'rebaixes del segle'

La cam­pa­nya de Nadal ha aca­bat prou bé per als comer­ci­ants. El ritme de com­pres es va anar acce­le­rant a mesura que arri­ba­ven els dies de Nadal i Reis, i final­ment la dis­mi­nució de ven­des res­pecte a l’any ante­rior podria ser de tan sols el 5%. Els boti­guers diuen que hi ha hagut més ven­des d’última hora, però que els des­comp­tes –o rebai­xes enco­ber­tes– han com­por­tat una dis­mi­nució dels ingres­sos. Pel que fa a l’inici de la cam­pa­nya de les rebai­xes de debò, és a dir, les que són ofi­ci­als i comen­cen avui, caldrà veure si es com­plei­xen els pronòstics de la Con­fe­de­ració Cata­lana del Comerç. De moment, cre­uen que hi haurà un 15% menys de des­pesa per per­sona que l’hivern pas­sat.

Les pre­vi­si­ons que sem­bla­ven des­pren­dre’s de la galo­pant crisi econòmica ara com ara no s’han com­plert. Tots els indi­ca­dors econòmics estan en números ver­mells, i tot­hom és molt cons­ci­ent que l’any que ve les coses ani­ran a pit­jor. ¿Com és, doncs, que hem con­ti­nuat con­su­mint –en ter­mes rela­tius– pràcti­ca­ment com si res? Aquesta és una pre­gunta que segu­ra­ment podrem con­tes­tar en els pro­pers dies. La hipòtesi dels comer­ci­ants és que la gent és tan cons­ci­ent que l’any que ve serà difícil, que han vol­gut aca­bar aquest seguint l’indi­ca­dor del que tenen a la but­xaca. Una altra pos­si­bi­li­tat seria que la crida al con­sum del pre­si­dent José Mon­ti­lla i alguns experts econòmics hagi tin­gut efecte: així, a les ganes de com­prar s’hi hau­ria afe­git un deure gai­rebé patriòtic de per­me­tre que les rodes de l’eco­no­mia con­tinuïn girant.

Encara una altra teo­ria, i aquesta seria pre­o­cu­pant: ha vençut el con­su­misme; pot més. El nivell de com­pra per sobre de les neces­si­tats de bona part de la població s’ha man­tin­gut, sen­zi­lla­ment, perquè encara hi ha molta gent que mesura la seva feli­ci­tat segons la quan­ti­tat de regals que rep per Nadal. Si l’estat psi­cològic de la població, davant la crisi, no és el d’estrènyer-se el cin­turó, sinó seguir gas­tant, és que anem mala­ment. Les mesu­res que com a país –i com a famílies– hau­rem de pren­dre seran doble­ment dolo­ro­ses si tri­guem més a ser-ne cons­ci­ents. La crisi no se solu­ci­ona dei­xant de gas­tar de cop, però tam­poc a cop de tar­geta de crèdit.