Toros

Toros
En el supo­sat debat sobre els toros que hi ha aquests dies a Cata­lu­nya, els sen­ti­ments van pel davant dels argu­ments. Les per­so­nes tenim una posició presa d’entrada, per motius emo­ci­o­nals, i després –per aquest ordre– bas­tim els argu­ments raci­o­nals per defen­sar-la. Per això mira que hi ha hagut aquests dies debats i tau­les rodo­nes, però ningú no ha con­vençut ningú. Ningú ha can­viat de bàndol gràcies als argu­ments. Aquí ve la gràcia de la democràcia: quan dues posi­ci­ons s’han pogut expo­sar i defen­sar amb clare­dat i ja no hi ha res més a dir-se, votem. Comp­tem quants som a banda i banda. I gua­nya qui té més vots.

Iden­ti­tat
Tots hem dit que el debat sobre els toros a Cata­lu­nya no és iden­ti­tari. És cert. El debat, no. Però el debat és una mica fic­tici, perquè és més aviat un xoc entre posi­ci­ons emo­ci­o­nals, i les emo­ci­ons sí que tenen a veure amb qüesti­ons iden­titàries. A banda i banda. El naci­o­na­lisme espa­nyol ha fet dels toros un signe d’iden­ti­tat. Hi ha una tra­dició cata­lana de toros. Ten­dim més a veure el caràcter sal­vatge de les tra­di­ci­ons que con­si­de­rem ali­e­nes que de les que con­si­de­rem pròpies. Hi ha qui no vol toros perquè els con­si­dera espa­nyols. Però hi ha qui defensa els toros pre­ci­sa­ment perquè els con­si­dera espa­nyols.

Sen­si­bi­li­tat
Si això fos un debat de veri­tat, el seu ter­ri­tori seria el de les sen­si­bi­li­tats. Les tra­di­ci­ons nei­xen i moren perquè els temps can­vien i les sen­si­bi­li­tats soci­als can­vien amb els temps. Coses que fa cent anys sem­bla­ven nor­mals i plau­si­bles avui ens sem­blen mons­tru­o­ses. I coses que avui ens sem­blen nor­mals sem­bla­ran mons­tru­o­ses d’aquí cent anys. En aquest sen­tit, el vent dels temps va con­tra els toros. La sen­si­bi­li­tat ascen­dent els con­demna. En el fons la llei abo­li­ci­o­nista només reco­lli­ria –i pot­ser acce­le­ra­ria– el que és un signe dels temps. Com passa sem­pre, per a ale­gria dels uns i dol d’uns altres.