És molt xulo, xulíssim...

Jo diria que vaig sen­tir l'expressió en boca d'un adult, per pri­mer cop, a l'amic i admi­rat Albert Espi­nosa. Par­lava d'una pel·lícula. Va dir: “És una pel·li molt xula”. I com que l'Albert Espi­nosa és un cre­a­dor invo­lun­tari de tendències, la paraula xulo va fer for­tuna. I es va esten­dre. I cada adult (dels que por­ten un nen a dins, que són legió) va deci­dir adop­tar-la. Ara el xulo s'ha con­ver­tit en plaga bíblica i és impos­si­ble d'era­di­car, com és impos­si­ble d'era­di­car el mos­quit tigre. Ni les cam­pa­nyes ni la pre­venció ser­vei­xen per a res.

Molts de nosal­tres hem dit “que xulo”, sí, però quan érem petits. I els grans per diri­gir-se a nosal­tres també la feien ser­vir: “Apa, Empa­rito, que xulooo!”. Quan els petits ens fèiem grans, els grans ja no ens deien “que xulo”. (Ens deien “que guai”, també és veri­tat).

Ara, vaig a la botiga de roba inte­rior i la mer­cera, amb aquell ull clínic que sem­pre ha tin­gut, entra a l'empro­va­dor i diu: “Molt xulo. Et queda super­xulo”. Parlo amb el show­man de la tele. Li dic que em va agra­dar molt el pro­grama que va fer ahir. “Sí”, con­testa ell, tot con­tent. “Ahir ens va que­dar un pro­grama molt xulo. El d'abans-d'ahir no va que­dar tan xuli, però el d'ahir sí. Molt xulo”. A la botiga de saba­tes la depen­denta em diu que aques­tes que em vull empro­var són “xulíssi­mes”.I al res­tau­rant, el som­me­lier em porta el vi que li he dema­nat. Com que cli­ent i som­me­lier sem­pre tenen ganes d'enra­o­nar del vi dema­nat, el som­me­lier acluca els ulls i fa: “Aquest vi és molt xulo”. I afe­geix: “És d'un celler que fa coses molt xules”. Li demani l'ampo­lla que li demani, és una ampo­lla xula d'un celler xulo.

Com que les coses només poden anar més mala­ment, suposo que no fal­ten gai­res dies perquè els pre­mis Nobel de la Pau donin les gràcies pel guardó amb les parau­les: “M'heu donat un premi molt xulo”. I que el por­ta­veu dels gua­nya­dors de les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya diguin que ha estat “una victòria molt ajus­tada però molt, molt xula”. Que xulo, pen­saré jo.