Articles

la crisi ajuda a posar en relleu

la importància dels valors convivencials

Valors i societat

“Hem de vincular els valors al sentiment de pertinença. Un és responsable, lliure i solidari quan se sent formar part d'una comunitat i d'un projecte”

Serà pos­si­ble con­viure en una soci­e­tat en crisi? I a par­tir de quins valors ho podrem fer? Aques­tes van ser dues de les pre­gun­tes plan­te­ja­des recent­ment en un col·loqui orga­nit­zat per Caixa Fòrum amb la presència de des­ta­ca­des veus de la soci­e­tat civil cata­lana. El debat, ric i divers, va ser­vir per evi­den­ciar que el tema dels valors no és tan sols una “ocu­pació” d'espe­ci­a­lis­tes, sinó una real pre­o­cu­pació dels ciu­ta­dans a l'hora d'afron­tar l'apas­si­o­nant repte de viure en comú. També va con­tri­buir a pre­sen­tar una visió mati­sada de la lec­tura sovint apo­calíptica que se'n fa. Val a dir que en un con­text gene­ral satu­rat de soroll i fúria, sen­tir gent enra­o­nant car­re­gada de sen­tit comú té un impor­tant efecte terapèutic. Voldríem comen­tar de manera molt resu­mida algu­nes con­tri­bu­ci­ons que s'hi van fer.

Els valors con­vi­ven­ci­als els neces­si­tem sem­pre, amb crisi i sense crisi, tot i que segu­ra­ment la crisi ens fa ado­nar més de la seva importància. La supo­sada crisi de valors no ve d'ara, sinó que és prèvia a la crisi finan­cera, l'embol­ca­lla i la nodreix. La crisi –com direm en un pro­per lli­bre– pot ser­vir de con­trast per ado­nar-nos que ens toca viure “temps durs”, però que seguim amb la inèrcia d'actuar amb “valors tous” (com ara el valor de la imme­di­a­tesa, la inca­pa­ci­tat de renun­ciar a res o de dife­rir les recom­pen­ses, l'aspi­ració al risc zero, la pro­jecció de res­pon­sa­bi­li­tats als altres...). I mal­grat tot, el pas­sat no és millor que el pre­sent. Tenim pro­ble­mes de valors, cert, però els tenim din­tre també d'un cert progrés amb esfe­res o dimen­si­ons con­vi­ven­ci­als i soci­als on podem cons­ta­tar clares situ­a­ci­ons de millora.

Dins de la llista de rep­tes actu­als en podríem des­ta­car tres. (1) El pro­blema avui no està en la iden­ti­fi­cació o accep­tació dels valors, sinó en la seva inter­pre­tació, en la seva apli­cació i en la seva pri­o­rit­zació i sis­te­ma­tit­zació. Podem com­par­tir valors uni­ver­sals però cada comu­ni­tat els ordena i fixa de manera dis­tinta. Les nos­tres fron­te­res són les nor­mes com­par­ti­des. Els con­flic­tes, en una soci­e­tat plu­ra­lista, vénen quan tenim entre nosal­tres sis­te­mes nor­ma­tius molt allu­nyats. (2) Mal­grat el progrés en els valors, les llums de la il·lus­tració també inclo­uen el mal. La tec­nociència pateix impor­tants difi­cul­tats d'adap­tació humanística. Tenim molta infor­mació, alguns conei­xe­ments i poca savi­esa. Cor­rem el risc, també com a il·lus­trats, d'un cert sub­desen­vo­lu­pa­ment humanístic. (3) Apel·lar als valors no vol dir necessària­ment con­ser­var-los o esta­bi­lit­zar la soci­e­tat, sinó també voler-la cri­ti­car i trans­for­mar. La con­trovèrsia (també en valors) ens és necessària, sobre­tot en soci­e­tats tan dinàmiques com les nos­tres.

algu­nes de les pro­pos­tes sug­ge­ri­des són espe­ci­al­ment vàlides, al nos­tre parer, per a l'actual con­jun­tura cata­lana. Hem de vin­cu­lar els valors al sen­ti­ment de per­ti­nença. Un és res­pon­sa­ble, lliure i soli­dari quan se sent for­mar part d'una comu­ni­tat i d'un pro­jecte. Hem de saber com­bi­nar ales (món glo­bal) i arrels (comu­ni­tat). Podrem avançar com a nació quan cre­guem, com­par­tim i prac­ti­quem ple­gats deter­mi­nats valors (com ara la res­pon­sa­bi­li­tat, la soli­da­ri­tat i la cerca de la com­petència). Sense un sis­tema de valors com­par­tit no serem un col·lec­tiu capaç d'avançar cap a un pro­jecte ni de poder apor­tar res al món. Només a par­tir d'aquí ens podrem obrir als altres i inte­grar nous valors. Hem de fer com­pa­ti­ble com­par­tir un sis­tema de valors amb el res­pecte a les lli­ber­tats i la inno­vació. Aquí la tolerància i el diàleg són fona­men­tals. Hem d'accep­tar el risc de dia­lo­gar amb aquells que defen­sen valors dife­rents, tot sabent que el res­pecte i la tolerància són també part d'un sis­tema de valors i ens agra­da­ria que ho fos­sin per a la resta de sis­te­mes. Però només podrem iden­ti­fi­car i valo­rar aquests valors dife­rents si pri­mer sabem quins són els nos­tres valors i per què els defen­sem. Altra­ment dit, no es pot dia­lo­gar sobre aquest tema, ni des dels valors líquids ni des dels valors rígids. Només ho podem fer des de la defensa de valors sòlids. Cal fer pro­gres­sos en la millora de la con­ducta de l'home (el seu ethos) i el seu auto­co­nei­xe­ment.

Segu­ra­ment hem des­cu­rat l'enfor­ti­ment de la qua­li­tat humana, des de la majo­ria d'instàncies soci­a­lit­za­do­res. També ens calen noves referències ideològiques (i axiològiques) per evi­tar les acti­tuds aco­mo­datícies. La plu­ra­li­tat de valors és posi­tiva, sovint és l'esce­nari per a la inno­vació en valors. Avui ens calen visi­ons espe­rançado­res de futur. I aquesta funció la fan sem­pre els valors, inter­pre­tats, inte­ri­o­rit­zats i con­tex­tu­a­lit­zats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.