Girona rai?

Pot­ser sí que és un tòpic allò del “Girona rai”. També podríem dir que és un clixé o una llufa que ens van pen­jar des de Bar­ce­lona aquells que enve­gen algun dels avan­tat­ges que deu tenir això de ser pro­vincià o de pagès. Perquè ja em diran vostès si n'hi ha per estar cofoi de viure en unes comar­ques comu­ni­ca­des amb la resta del país i d'Europa amb un sis­tema fer­ro­vi­ari amb massa deficiències i una N-II ter­cer­mun­dista. Girona ha per­dut pis­to­nada. La volada en el món del bàsquet en l'ACB és només un record, en el món finan­cer serà l'endemà del dia de difunts, que enter­ra­rem Caixa Girona, i juts ara Rya­nair redu­eix el nom­bre de des­ti­na­ci­ons des de Vilobí. Què volen que els digui! El con­se­ller Nadal segur que te raó quan pre­senta un paquet de mesu­res con­tra el con­for­misme. Però, el “Girona rai” des d'aquí no ens l'hem cre­gut mai, més aviat n'hem patit les con­seqüències.