Antisistema

El llen­guatge que fem ser­vir amb les coses no és inno­cent, no és innocu, no és ino­fen­siu. De sobte, els qui creen dis­tur­bis a Bar­ce­lona apro­fi­tant l'excusa de la vaga són defi­nits com a “anti­sis­tema”, però la veri­tat és que cre­mar con­te­ni­dors i mos­trar el des­con­ten­ta­ment de forma vio­lenta no ha de sig­ni­fi­car necessària­ment que esti­guin en con­tra del sis­tema. No poden estar en con­tra, per exem­ple, del fun­ci­o­na­ment del sis­tema? Dels dèficits democràtics cada cop més evi­dents? Dels pri­vi­le­gis de la classe política, de les mesu­res de Zapa­tero, de la ine­ficàcia de la nos­tra auto­no­mia? Per què el fet de mani­fes­tar-se de forma vio­lenta, per anti­so­cial que sigui (que ho és), ha de ser qua­li­fi­cat necessària­ment d'anti­sis­tema? Diria que és un calaix de sas­tre massa sen­zill, massa fàcil per ser ajus­tat a la veri­tat. És massa sim­pli­fi­ca­dor. I el que hi ha al dar­rere d'aquests com­por­ta­ments, per con­dem­na­ble que sigui, no és del tot sim­ple. No és bre­to­lada pura i dura: tot i que, efec­ti­va­ment, també n'hi hagi. Després de dir-los “anti­sis­tema” i brètols, ens hem atu­rat a pen­sar en ells? En el meca­nisme men­tal o moral que fa que un noi es posi a cre­mar con­te­ni­dors i a llançar llam­bor­des con­tra la poli­cia? Només és ganes de brega? Segur? Crec que hauríem de pre­gun­tar-nos si no hi ha una esquerda pro­funda en el fun­ci­o­na­ment de la nos­tra democràcia, dels nos­tres ser­veis soci­als o de la nos­tra con­vivència. A banda de la recerca de l'aven­tura i del soroll, crec que hi ha alguna cosa més impor­tant que ens ha de con­vi­dar a refle­xi­o­nar. Mesu­res poli­ci­als més for­tes, sí, i incre­ment de les penes, i major eficàcia judi­cial i poli­cial: però, després de tot això i de forma paral·lela, refle­xi­o­nar sobre el forat que s'ha creat entre aquests joves i el fun­ci­o­na­ment de les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons. Real­ment no tenim cap autocrítica a fer? Real­ment estan tots ells en con­tra del sis­tema? O dit d'una altra manera: Joan Boada mani­fes­tant-se men­tre els alda­rulls a Bar­ce­lona aga­fen relleu. Això no ha fet que molts de nosal­tres hàgim rene­gat del nos­tre fun­ci­o­na­ment polític i democràtic, fins al punt de dir “ja en tinc prou”? I per aquest pen­sa­ment, som uns anti­sis­tema? Ens atu­ra­rem a pen­sar què ens passa?