Problemes ancestrals

“Al mateix temps que Bar­ce­lona gau­dia d'una situ­ació econòmica activa i una vida quo­ti­di­ana i cul­tu­ral en millora evi­dent, patia, com tan­tes altres soci­e­tats urba­nes del període, un estat de con­flic­ti­vi­tat per­ma­nent que mar­cava el seu esde­ve­nir diari. A la base de fons, grisa i per­ma­nent, dels pro­ble­mes d'ori­gen econòmic, se suma­ven sovint els deri­vats de supo­sats adul­te­ris o de la pros­ti­tució enco­berta [...]. Bar­ce­lona vivia, doncs, un estat de con­flicte que es pot qua­li­fi­car de quo­tidià. Als veïnats sor­gien, amb molta freqüència, dis­pu­tes a causa d'insults pro­fe­rits per uns i altres. Els impro­pe­ris pre­fe­rits eren el de puta i el de cabró (i múlti­ples deri­vats adjec­ti­vats). Més enllà del llen­guatge, aquests mots grui­xuts feien evi­dents algu­nes de les qüesti­ons que resul­ta­ven més con­flic­ti­ves a la soci­e­tat urbana. Les rela­ci­ons entre homes i dones hi des­ta­ca­ven”. Aquesta Bar­ce­lona no se situa en la Bar­ce­lona actual dels esquàters i de la pros­ti­tució del Raval. És la Bar­ce­lona emer­gent abans de la der­rota. La Bar­ce­lona 1700 (Bibli­o­teca Uni­ver­sal Empúries), títol amb què l'his­to­ri­a­dor i arqui­tecte Albert Gar­cia Espuche ha bate­jat una magnífica obra que des­criu la capi­tal cata­lana just abans de la guerra de Suc­cessió. Ho fa amb tal detall que es pot par­lar d'una obra històrica cos­tu­mista i ens explica com era, però també d'on prové, la nos­tra Bar­ce­lona. La ciu­tat i sobre­tot la seva gent. Història social. Un magnífic tre­ball, del tot reco­ma­na­ble, en què entre altres coses es pot com­pro­var que alguns pro­ble­mes de les ciu­tats són ances­trals i no han apa­re­gut amb un alcalde en con­cret.