Els ajuntaments i la diversitat religiosa

El nom­bre d'esglésies evangèliques o pro­tes­tants gai­rebé s'ha doblat a Bar­ce­lona en els últims tres anys, segons es desprèn del dar­rer recompte de llocs de culte fet per l'Ofi­cina d'Afers Reli­gi­o­sos de l'Ajun­ta­ment. La pro­tes­tant és la con­fessió que ha cres­cut més a la capi­tal del país –dis­posa de 119 esglésies ober­tes, més d'una ter­cera part de les 339 que hi ha a la ciu­tat–, sobre­tot com a con­seqüència de l'arri­bada d'immi­grats pro­ce­dents de l'Amèrica Lla­tina, que ha estat cons­tant en l'última dècada. Les dades del tre­ball pre­sen­tat dilluns són una mos­tra més dels pro­funds can­vis que la soci­e­tat ha expe­ri­men­tat en tots els nivells en els últims anys, però sobre­tot resul­ten una eina valuosíssima per detec­tar els pos­si­bles con­flic­tes que sor­gei­xen entre les dife­rents comu­ni­tats. De fet, aquesta és la prin­ci­pal funció de l'Ofi­cina d'Afers Reli­gi­o­sos de Bar­ce­lona, que es va crear fa una dècada i que durant l'any pas­sat va dur a terme 330 actu­a­ci­ons d'inter­lo­cució i medi­ació, i va asses­so­rar una tren­tena de comu­ni­tats. El balanç anual fet pels res­pon­sa­bles de l'ofi­cina deixa clar que l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, com tants altres d'arreu del país, fa els deu­res pel que fa a l'atenció a la diver­si­tat reli­gi­osa i als pos­si­bles con­flic­tes que se'n deri­ven. Menys clara és l'actu­ació del govern, que des de fa massa mesos té enca­llada l'apro­vació de la llei que ha de regu­lar l'ober­tura i el fun­ci­o­na­ment dels espais de culte. Una nor­ma­tiva abso­lu­ta­ment necessària, en la mesura que ha d'homo­geneïtzar els cri­te­ris que els ajun­ta­ments han anat impro­vi­sant per resol­dre els con­flic­tes que, malau­ra­da­ment, encara plan­teja la con­vivència entre dife­rents cul­tu­res i reli­gi­ons.