Trossos

Xan­tatge?

Diria que el pre­si­dent Mon­ti­lla s'ha equi­vo­cat quan ha dit que CiU basa la seva política a Madrid a prac­ti­car el xan­tatge a PSOE i PP. El llen­guatge no és neu­tre. Quan esco­llim cer­tes parau­les esco­llim també un punt de vista i un sis­tema de valors. Pot­ser perquè ho va dir a Madrid, pot­ser per estratègia elec­to­ral, el pre­si­dent Mon­ti­lla va adop­tar amb la paraula xan­tatge el punt de vista i el sis­tema de valors de la política madri­le­nya, no de la cata­lana.

Nego­ci­ació

CiU, però també Esquerra i Ini­ci­a­tiva, prac­ti­quen l'estratègia de fer val­dre els seus dipu­tats a Madrid com a ele­ment de pressió i de nego­ci­ació. També ho fan el PNB i Coa­lició Canària. Tens una força, uns vots, i els fas ser­vir per treure coses. D'això vist des de Cata­lu­nya i amb una con­cepció més mer­can­til de la política se'n diu nego­ciar. Vist des de Madrid i amb un sis­tema de valors més gran­di­loqüent i retòric en diuen xan­tatge. Xan­tatge naci­o­na­lista.

Con­fon­dre

Cer­ta­ment, el PSC no prac­tica aquesta estratègia. Sense un grup par­la­men­tari propi, no fa ser­vir el vot dels seus dipu­tats com un ele­ment de pressió i de nego­ci­ació. El PP tam­poc. Crec que és un error, però hi tenen tot el dret. El PSC diu que la capa­ci­tat de nego­ci­ació i de pressió no l'exer­ceix al Congrés, sinó a l'inte­rior del PSOE. Pot­ser sí. Però el fet de no adop­tar una estratègia no és excusa per des­le­gi­ti­mar-la. I ano­me­nar, com fan a Madrid, xan­tatge la nego­ci­ació.