La legalitat vigent

El mes de setem­bre, la llista de deso­cu­pats apun­tats a l'atur a Cata­lu­nya era de 557.268 per­so­nes. Un de cada cinc cata­lans està al llin­dar de la pobresa, i és pre­vi­si­ble que d'aquí a poc temps sigui un de cada qua­tre. Milers de per­so­nes estan amenaçades de des­no­na­ment en els pròxims mesos i mol­tes més ja han per­dut la casa. No vull con­ti­nuar, però és evi­dent que els pro­ble­mes del país són greus, i que un dels prin­ci­pals ins­tru­ments per com­ba­tre la situ­ació –no dic que sigui cap vareta màgica– seria dis­po­sar de totes les eines de sobi­ra­nia naci­o­nal que un país pot tenir. En canvi, Espa­nya ens reta­lla l'auto­go­vern amb la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal i el govern espa­nyol es nega a rebai­xar l'asfíxia a què sot­met Cata­lu­nya amb el dèficit fis­cal i el crònic dèficit d'infra­es­truc­tu­res. Qüesti­ons totes que, al marge d'una millor o pit­jor gestió de qual­se­vol govern català, con­dem­nen el nos­tre país a un pre­o­cu­pant dete­ri­o­ra­ment crònic de les con­di­ci­ons de vida, mit­jançant evi­dents injustícies i nom­bro­ses insub­mis­si­ons de la lega­li­tat vigent, que no cal dir que també obliga el govern espa­nyol. Tot això pot ser qua­li­fi­cat de vic­ti­misme cata­la­nista –m'importa poc–, però ja és una rea­li­tat cons­ta­ta­ble. I no ho repe­teixo per negui­te­jar-lo a vostè, pobre lec­tor, sinó per con­tra­po­sar-ho al gran interès que el pre­si­dent Mon­ti­lla ha mani­fes­tat res­pecte a un sim­ple acord del Depar­ta­ment de Gover­nació amb una enti­tat del país com és Bar­ce­lona Deci­deix. I només vull fer dues refle­xi­ons: pri­mer, entenc el con­text pre­e­lec­to­ral, però després de tot el que he rela­tat i molt més, el pre­si­dent de Cata­lu­nya no té cap més pre­o­cu­pació que estar pen­dent de si es faci­li­ten unes dese­nes d'urnes a una enti­tat per fer un sa exer­cici de democràcia com és una con­sulta, i a més no vin­cu­lant? Ja entenc que el pro­blema és que es pre­gunta per la inde­pendència, i que fins i tot és pos­si­ble que la ini­ci­a­tiva del con­se­ller Ausàs pugui estar embo­li­cada d'aquest con­text pre­e­lec­to­ral que he citat. Però no hi ha temes més impor­tants que merei­xin l'atenció pre­si­den­cial? I segon, quan exi­gei­xes als teus d'una forma tan solemne com ho fa el pre­si­dent el com­pli­ment més estricte de la lega­li­tat, t'has de ben asse­gu­rar que has fet el mateix amb els estranys. I Mon­ti­lla està molt lluny de fer res­pec­tar el com­pli­ment de l'orde­na­ment jurídic vigent als seus com­panys del PSOE que gover­nen a Madrid. I si no, comen­cem a ava­luar el com­pli­ment de l'Esta­tut per Zapa­tero –fins i tot el reta­llat– en temes com la inversió en infra­es­truc­tu­res. I aquests incom­pli­ments sí que afec­ten nega­ti­va­ment la ciu­ta­da­nia, i no la cessió d'un ino­fen­siu ins­tru­ment democràtic com són unes urnes.