Alícia no és Aleix

Encara que a Joan Puig­cercós li sem­bli que Alícia Sánchez-Camacho és la versió feme­nina d'Aleix Vidal-Qua­dras, pen­sem que entre l'una i l'altre hi ha diferències nota­bles que convé pre­ci­sar. D'orígens, en prin­cipi. Aleix Vidal-Qua­dras té uns ascen­dents bar­ce­lo­nins i bur­ge­sos de llarga tra­dició. Alícia, en canvi, és una dona de Bla­nes que pro­ce­deix de la immi­gració espa­nyola. Com que el PP sem­bla deci­dit a jugar fort en la qüestió de la immi­gració, apun­tem-nos el detall. Aleix és un home culte, analític i sarcàstic que ha anat deri­vant cap a unes obses­si­ons que l'han allu­nyat bas­tant de la rea­li­tat i l'han dut a un car­reró polític sense sor­tida on va fent la viu-viu perquè dis­posa d'una colla fidel d'incon­di­ci­o­nals i perquè el par­tit encara no s'ha can­sat d'agrair-li els ser­veis pres­tats. Ara va esco­pint el verí que li enter­bo­leix el cap per les tertúlies madri­le­nyes i pel Par­la­ment Euro­peu. Una ment per­duda, una llàstima. Alícia no és culta ni analítica ni sarcàstica. En qüesti­ons cul­tu­rals va jus­teta. Té molta més empenta que capa­ci­tat d'anàlisi. I no pos­se­eix aquell sar­casme de Vidal-Qua­dras, que és una ema­nació de la seva intel·ligència, una bilis negra. En canvi, Alícia té més capa­ci­tat de comu­ni­cació. No es va equi­vo­car la direcció del PP quan la va des­ti­nar a Cata­lu­nya en les cir­cumstàncies que recor­dem i que recor­den en espe­cial Daniel Sirera i Mont­ser­rat Nebrera. Per al PP és una can­di­data accep­ta­ble. Però Sánchez-Camacho està menant una política que tira pel broc gros, bar­ro­era i des­a­gra­da­ble. No es pot reco­llir l'última bes­ti­esa que han dit a Intere­co­no­mia i con­ver­tir-la en argu­ment polític a Cata­lu­nya, com va fer quan va dir que Pujol va afa­vo­rir la immi­gració musul­mana en comp­tes de la his­pa­no­a­me­ri­cana per defen­sar el català. A Madrid es pot men­tir quan es parla de Cata­lu­nya, però dir això aquí és fer el ridícul. Ja ho hem apun­tat: Alícia té tanta empenta com poca reflexió. Sem­bla que vagi molt acce­le­rada i que vul­gui matar tot el que és gras. No li ani­ria gens mala­ment cal­mar-se una mica i sos­pe­sar el que diu.