Entre ètica i cosmètica

Dar­re­ra­ment, mol­tes orga­nit­za­ci­ons, tant de signe empre­sa­rial com social i cul­tu­ral, s'han afa­nyat a ela­bo­rar un codi d'ètica o bé una guia de bones pràcti­ques. Fins i tot un club espor­tiu tan relle­vant com el Fut­bol Club Bar­ce­lona, ha fet el seu codi d'ètica. Aquest crei­xent interès per l'ètica sus­cita molts inter­ro­gants en els que ens dedi­quem pro­fes­si­o­nal­ment a la recerca i a la docència en ètica apli­cada. Sense fer cap judici d'inten­ci­ons, no hi ha dubte que aquest esclat pot res­pon­dre a moti­va­ci­ons diver­ses, i no totes, pre­ci­sa­ment, de natu­ra­lesa ètica. En alguns països, a l'hora d'audi­tar la qua­li­tat d'una orga­nit­zació, es con­si­dera com un ele­ment a tenir en compte si dis­posa o no d'un comitè d'ètica.

En con­tex­tos de crisi de cre­di­bi­li­tat i d'escep­ti­cisme, cal recu­pe­rar de nou la con­fiança del des­ti­na­tari. Sola­ment si es recu­pera aquest pacte fidu­ci­ari, és pos­si­ble l'acti­vi­tat empre­sa­rial i l'inter­canvi fluid entre vene­dor i con­su­mi­dor. Si l'orga­nit­zació és capaç d'asso­ciar el seu pro­ducte a la paraula ètica, és molt pro­ba­ble que tin­gui un bon ressò per part del con­su­mi­dor. Si el con­su­mi­dor veu que el pro­ducte, a més a més de ser barat, s'ha ela­bo­rat com­plint els requi­sits ètics mínims i res­pec­tant els drets dels tre­ba­lla­dors que l'han fet pos­si­ble, és molt lògic que s'inclini a com­prar-lo, però això pres­su­posa un con­su­mi­dor res­pon­sa­ble i sen­si­ble que no tan sols es guia pel cri­teri econòmic sinó que també té en compte l'ètica a l'hora d'exer­cir el seu acte de con­su­mir.

Encara som lluny d'aquest con­su­mi­dor ideal. Bona prova d'això és que molts pre­fe­rei­xen com­prar pro­duc­tes que s'han ela­bo­rat en països on es vul­ne­ren sis­temàtica­ment els drets humans en lloc de gas­tar més diners en pro­duc­tes que s'han fet com­plint totes les nor­ma­ti­ves i legis­la­ci­ons. La com­petència és des­lle­ial.

Si aquesta allau de Codis d'ètica, de guies de bones pràcti­ques, ser­veix per millo­rar els pro­ces­sos de pro­ducció i el res­pecte als drets dels tre­ba­lla­dors, haurà estat útil per millo­rar la qua­li­tat del tei­xit indus­trial de casa nos­tra. Si sola­ment és una marca que es penja a la pàgina Web de l'orga­nit­zació, perquè el nave­gant en pren­gui nota, només haurà ser­vit com a mate­rial cosmètic. El futur ens per­metrà decan­tar-nos amb més rigor i exa­mi­nar més a fons les orga­nit­za­ci­ons que ara apos­ten per l'ètica.

Amb tot, cal dir que és una bona notícia que una orga­nit­zació desitgi ela­bo­rar un codi d'ètica, perquè indica una volun­tat. Si tingués molts draps bruts per ama­gar, difícil­ment encar­re­ga­ria a un comitè extern l'ela­bo­ració d'un codi i el seu segui­ment en l'inte­rior de l'orga­nit­zació. Un codi, en si mateix, no garan­teix la bona praxi, però si va acom­pa­nyat d'un comitè inde­pen­dent de la cúpula de l'orga­nit­zació que vet­lli pel seu bon fun­ci­o­na­ment i per la irra­di­ació dels valors que s'hi pro­cla­men, pot ser un ins­tru­ment útil per millo­rar en trans­parència, en eficiència i en hones­te­dat.

Una soci­e­tat ètica no es cons­tru­eix sense tenir en compte la res­pon­sa­bi­li­tat dels cos­sos soci­als inter­me­dis. Per­so­nes jus­tes en ins­ti­tu­ci­ons jus­tes és, com diu Paul Rico­eur, la base d'una soci­e­tat ètica. Cal espe­rar, doncs, que aquest interès per l'ètica sig­ni­fi­qui el començament d'un nou para­digma, l'auguri d'un món que trans­cen­deixi el des­gas­tat indi­vi­du­a­lisme i el cinisme post­mo­dern.