És l'hora de Catalunya

Crec que la crisi econòmica exi­geix revi­sar alguns con­cep­tes cen­trals sobre el lloc de Cata­lu­nya en el si de l'eco­no­mia espa­nyola. I crec que es pot sos­te­nir que la política econòmica que cal fer per a la sor­tida de la crisi situa Cata­lu­nya en una posició estratègica fona­men­tal que cal reconèixer no per afa­la­gar sinó per cons­truir una sor­tida ràpida i efec­tiva. Crec que ara és més que mai l'hora de l'eco­no­mia cata­lana perquè la nos­tra eco­no­mia és cru­cial tant en ter­mes de mer­cats inte­ri­ors com en ter­mes de comerç inter­na­ci­o­nal. I aquest hau­ria d'ésser un assumpte cen­tral en el debat de les pro­pe­res elec­ci­ons.

Sabem que l'eco­no­mia espa­nyola ha enre­gis­trat amb espe­cial inten­si­tat les con­seqüències de la crisi econòmica inter­na­ci­o­nal de 2008-2009. La cai­guda de la pro­ducció, de la inversió i del comerç exte­rior ha estat en aquest període d'una inten­si­tat supe­rior a Espa­nya que al con­junt de la UE. Podem afir­mar que la crisi inter­na­ci­o­nal ha posat de mani­fest les debi­li­tats del model de desen­vo­lu­pa­ment: la dependència de la demanda interna, la neces­si­tat d'impor­tar mas­si­va­ment estalvi; i l'escassa inten­si­tat tec­nològica del con­junt del sis­tema pro­duc­tiu, amb bai­xos crei­xe­ments de la pro­duc­ti­vi­tat.

L'eco­no­mia cata­lana ha expe­ri­men­tat dura­ment les con­seqüències de la crisi, en ter­mes de pro­ducció, ocu­pació i atur. Però, a diferència de la crisi del 1977-1984, en què Cata­lu­nya va arri­bar a lide­rar la taxa de deso­cu­pació entre les comu­ni­tats autònomes, l'eco­no­mia cata­lana pateix amb menys inten­si­tat que la mit­jana espa­nyola la des­trucció d'ocu­pació i l'atur. Dis­posa de bases com­pe­ti­ti­ves més sòlides que ales­ho­res.

Podem sos­te­nir, però, que la posició econòmica de Cata­lu­nya dins el con­junt de l'eco­no­mia espa­nyola apunta a la neces­si­tat que Cata­lu­nya lideri la sor­tida de la crisi de l'eco­no­mia espa­nyola. Si Cata­lu­nya no exporta, Espa­nya no tre­ba­lla.

L'argu­ment fona­men­tal seria el següent. El nou model de crei­xe­ment s'ha de basar en la demanda externa més que en la demanda interna. El gruix de la demanda externa es troba en l'expor­tació de béns manu­fac­tu­rats i el turisme. Cata­lu­nya lidera la capa­ci­tat expor­ta­dora de l'eco­no­mia espa­nyola, en espe­cial en béns manu­fac­tu­rats. I dis­posa d'una sòlida base expor­ta­dora en ser­veis, inclo­ent-hi el turisme (espe­ci­al­ment gràcies a l'èxit del turisme de Bar­ce­lona des dels Jocs Olímpics). Per tant, la prin­ci­pal pri­o­ri­tat per a la sor­tida de la crisi és el foment de la indústria expor­ta­dora.

En con­seqüència, si ja no podem con­ti­nuar apel·lant al finançament exte­rior mas­siu ni a la demanda interna sinó a la demanda externa, la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat exte­rior ha de ser el nord de la política econòmica. I això obre una nova gran opor­tu­ni­tat a la indústria cata­lana, en la mesura en que Cata­lu­nya lidera amb con­tundència la capa­ci­tat expor­ta­dora del con­junt de l'eco­no­mia espa­nyola. Per tant, l'eco­no­mia cata­lana ha de lide­rar la sor­tida de la crisi de l'eco­no­mia espa­nyola.

La posició de lide­ratge indus­trial de l'eco­no­mia cata­lana és acla­pa­ra­dora, tal com expli­cava en un arti­cle publi­cat en aques­tes matei­xes pàgines. També és con­tun­dent el lide­ratge des­ta­cadíssim de Cata­lu­nya en el comerç inter­re­gi­o­nal entre el con­junt de comu­ni­tats autònomes. L'abast del comerç inter­na­ci­o­nal fet des de Cata­lu­nya és sen­zi­lla­ment de lide­ratge abso­lut.

Sabem el camí fona­men­tal de sor­tida de la crisi: enfor­tir la com­pe­ti­ti­vi­tat exte­rior de l'eco­no­mia, cosa que exi­geix enfor­tir la pro­duc­ti­vi­tat de tota l'eco­no­mia però, sobre­tot, la pro­duc­ti­vi­tat indus­trial. Per enfor­tir la pro­duc­ti­vi­tat indus­trial s'han de coor­di­nar mesu­res d'impuls en dife­rents direc­ci­ons: la qua­li­tat i dis­po­ni­bi­li­tat de tre­ball (for­mació a tots nivells ori­en­tada als reque­ri­ments indus­tri­als com a gran pri­o­ri­tat); el capi­tal i la seva dis­po­ni­bi­li­tat per a la inversió indus­trial (la pri­o­ri­tat finan­cera indus­trial); impuls de la capa­ci­tat inno­va­dora (R+D+I); pri­o­rit­zació de les infra­es­truc­tu­res de trans­port que impul­sin la con­nec­ti­vi­tat amb els mer­cats exte­ri­ors, espe­ci­al­ment les que con­nec­ten, per fer­ro­car­ril, port i aero­port; dis­po­ni­bi­li­tat i cost de sòl indus­trial.

Cata­lu­nya hau­ria de pro­moure, a parer meu, la nego­ci­ació amb els dife­rents agents i els dife­rents nivells d'admi­nis­tració de mol­tes de les refor­mes necessàries per a la sor­tida de la crisi del con­junt de l'eco­no­mia espa­nyola, la qual cosa exi­geix tenir una veu potent en el procés de presa de deci­si­ons a Espa­nya i a la Unió Euro­pea.