Vi de missa

Els veïns del tem­ple de la Sagrada Família i la Sagrada Grua veu­ran com els tallen els car­rers durant dos dies per l'adve­ni­ment del Sant Pare a Cata­lu­nya. Aquests veïns diu que han rebut una carta, ho llegíem a la premsa, on els expli­quen que la presència papesca serà “una magnífica opor­tu­ni­tat per difon­dre el nom de Bar­ce­lona i amb ella Cata­lu­nya i Espa­nya per tot el món”. (La carta no explica en quina llen­gua es difondrà el nom de Bar­ce­lona i Cata­lu­nya, al món, però ja se sobre­entén). O sigui, els dema­nen aquest petit i pietós sacri­fici perquè així aju­da­ran a acon­se­guir que el nom de la ciu­tat que duu el nom del Fut­bol Club Bar­ce­lona (per dir-ho en parau­les de l'admi­radíssim Josep Lluís Núñez) es difon­gui urbi et orbi. Quan va venir Woody Allen va pas­sar el mateix: durant uns dies vam ama­gar les estàtues huma­nes de la Ram­bla, l'home va rodar la pel·lícula del pin­tor que anava a fer copes amb roba de tre­ball i que de tant en tant anava a Ovi­edo en avi­o­neta, i els turis­tes han pro­li­fe­rat encara més. Han pro­li­fe­rat bus­cant tore­ros i fla­men­ques, però no es pot tenir tot.

Jo sóc devota del Papa, tot i que m'agra­dava més l'ante­rior. La raó és com­pren­si­ble: el vi que degus­tava Joan Pau II quan deia missa era de l'acre­di­tada casa Pérez Pas­cuas, de la Ribera del Duero. Ho vaig poder com­pro­var in situ al celler on el fan. I un Papa que bene­eix l'inte­rior de les ampo­lles dels Pérez Pas­cuas té tots els meus res­pec­tes. En Benet XVI ja no pren aquesta marca, pot­ser per raons de gust, no pas de pres­su­post, perquè gasta una marca molt cara de saba­tes, segons m'ha expli­cat un amic trans­for­mista del Gai­xam­ple que se n'ha fet fer unes d'iguals.

Esclar que els veïns de la Sagrada Família poden no ser tan pie­to­sos com jo i tro­bar que jus­ta­ment això de difon­dre el nom de Bar­ce­lona al món és una cosa que val­dria més no fer. Els veïns de la Sagrada Família i la Sagrada Grua viuen la xacra del turisme tot l'any. Es pas­sen la vida veient auto­cars, car­te­ris­tes, pan­ta­lons curts, boti­gues reto­la­des en anglès i ale­many però no en català, sou­ve­nirs infa­mes, res­tau­rants cars i no sem­pre bons, poques pla­ces d'apar­ca­ment, soroll i fum... Però encara no n'hi ha prou, suposo.