Trossos

Mani­o­bra

La mati­sada renúncia a ree­di­tar el tri­par­tit, per part del PSC i Esquerra és una mani­o­bra de cam­pa­nya elec­to­ral, però és també un fet polític trans­cen­dent. Cre­uen que els convé dir-ho, davant dels seus elec­to­rats. I el que ho con­ver­teix en trans­cen­dent és ende­vi­nar per què cre­uen que els convé dir-ho. El tri­par­tit era –i con­ti­nua sent– la fórmula per acce­dir al poder. Però volia ser també un intent de redi­bui­xar el mapa polític català. I en això ha fra­cas­sat.

Soci­a­lis­tes

Per al PSC, el tri­par­tit pre­te­nia –ho ha expli­cat Josep Ramo­neda– subs­ti­tuir l'eix naci­o­nal o iden­ti­tari del debat polític català per l'eix dreta-esquerra. Les esquer­res gover­nen jun­tes con­tra les dre­tes. Renun­ciar al tri­par­tit i fer una cam­pa­nya elec­to­ral cen­trada a fre­nar el sobi­ra­nisme –en com­petència amb el PP– és tor­nar a iden­ti­fi­car el PSC sobre­tot en el debat iden­ti­tari –amb gran satis­facció del PSOE– i cons­ta­tar que, quan hi ha pro­jec­tes naci­o­nals con­tra­dic­to­ris, ser d'esquer­res no uneix prou.

Esquerra

Per als teòrics d'Esquerra, el tri­par­tit era la fórmula per atreure al PSC a posi­ci­ons naci­o­nals, autònomes del PSOE. En algun moment de la legis­la­tura podia sem­blar que havien tin­gut un mode­rat èxit. Amb un PSC retor­nat a l'eix iden­ti­tari, com a fre més eficaç de l'inde­pen­den­tisme, l'estratègia es pot donar per fra­cas­sada. El tri­par­tit ser­veix per manar junts. Però no per can­viar el mapa. I els elec­tors se n'ado­nen.